diumenge, 20 de desembre de 2009

És tan greu discrepar dins del govern?

Dimecres s’anunciava l’acord del tripartit per tal de reformar l’impost de successions. Dijous al matí les tertúlies anaven plenes de la imatge tan negativa que ha donat el govern. Sobre el tema de successions no en parlaré, ja vaig dir que no en tinc ni idea, que em fa mandra documentar-me i que a més no tinc perspectives ni d’heretar ni de deixar herències materials. Però sí que voldria parlar sobre aquest assetjament mediàtic per saber qui ha cedit i com és possible que els partits de govern tinguessin postures diferents. És cert que d’entrada seria més lògic que el govern tripartit presentés acords tancats enlloc de debatre públicament temes tan importants, però tampoc cal exagerar.
Constantment sentim que tots els polítics són iguals, que no hi ha diferències entre dretes i esquerres, que no existeix debat i sols publicitat, que ICV és la marca blanca del PSC ... no ens escandalitzem quan comprovem que no sempre és així. A mi no em sembla malament que les persones que voten puguin veure quines diferències reals d’acció política hi ha entre les diferents forces polítiques, no parlo d’idearis, sinó d’acció política. A mi no em sembla tan greu que a partir de la filtració de que ja estava tancat un acord entre PSC i ERC, ICV exigeixi obrir el debat. No crec en el pensament únic, crec que sols guanyarem la credibilitat de la gent obrint debats i marcant amb claredat les discrepàncies i amb fermesa el consens. D’això es tracta, em sembla a mi, segur que es pot fer de manera més fina i constructiva, però a mi no em sembla malament que al final coneguem que en pensava cada partit i quin és l’acord final, i que cada persona ho valori.
Algú es creu, de veritat, que un govern format per tres partits sempre pensa el mateix? No és possible debatre a fons i si cal barallar-se una mica per pactar una solució final com a govern? De veritat que és tan greu que hi hagi discrepància? Potser no calia el Dragon Khan de l’anterior mandat però tampoc cal arribar al pensament únic i a la manca de debat. La política no és una ciència exacta, hi ha opinions, valors i prioritats diferents, posar damunt de la taula discrepàncies en temes tan importants i que tenen una afectació pública com aquest no em sembla una manca de rigor. Si ICV no estava inclosa en l’acord em sembla lògic que exigeixi un canvi de criteri per entrar en aquest acord i no passa res perquè s’hagi negociat. És cert que és millor negociar amb discreció, però pitjor seria no negociar, perquè segur que aquests debats enforteixen.

2 comentaris:

glamboy69 ha dit...

A Catalunya hi ha una mancança de cultura democràtica que impedeix entendre en que consisteix una coalició.
Després de 23 anys de monolitisme convergent, es va crear el mite del messies salvapàtries que guia al poble com un pastor al seu ramat.

ICv ha sabut plantar batalla i marcar perfil ideològic!

Natxo MrTorture ha dit...

Òbviament d'un govern de coalició no es pot esperar, ni d'ha d'esperar, que pensi sempre com un sols ens. Gran part de la gràcia d'una coalició és l'existència de, com a mínim, matissos en certs aspectes.

Per tant és bo que existeixi el debat; emperò fóra bo que es produissin amb certa discreció; que no significa amagar-se.

Perquè per amagar-se ja queda la possibilitat que els parlamentaris facin ús del vot secret; permetent-se així que els representants no donin informació als seus representats i electors de les seves decissions. Clar, ho havíem oblidat, no escollim a ningú, perquè són llistes tancades.