dilluns, 21 de desembre de 2009

40 anys de lluita veïnal

L’altre dia vaig visitar l’exposició que la FAVB organitza a la Plaça del Rei per commemorar els 40 anys de lluita veïnal a Madrid i Barcelona. L’exposició és interessant i podeu consultar el material a la web www.memoriaveinal.org , però gran part del material el podeu trobar al número especial de la revista Carrer, amb les 100 accions que es consideren més significatives de lluites veïnals aconseguides a Barcelona, aquest número del Carrer el podeu consultar a www.favb.cat/carrer114.
No es pot entendre la ciutat de Barcelona actual sense la FAVB i les seves Associacions de Veïns i Veïnes. Qui negui això vol dir que no coneix la ciutat. La transformació de la ciutat ha estat possible gràcies a molts factors i un d’ells, i molt important, ha estat la lluita veïnal. Per exemple jo no entendria el meu barri del Poblenou sense haver aconseguit salvar Càtex (on hi vaig viure moments d’esplai encara com a “nen” del Movi), o haver lluitat perquè marxessin les empreses de transport del casc antic del barri, lluitant per la neteja de la platja en el concurs de recollida de deixalles (l’expo m’ha recordat que va ser al 1974 i per tant tenia 7 anys) o per soterrar la Ronda del Litoral al pas pel barri l’any 1987, llavors ja tenia 20 anys i em va costar el meu primer enfrontament amb gent d’ICV a Barcelona que primer no ho veien clar.
Però no és senzill passar de la confrontació dels darrers anys de la dictadura i del principi de la democràcia a la situació actual. Hi ha molts factors que influeixen. La desmobilització general, la capacitat de propaganda de les institucions, la fugida de molts líders veïnals als partits i institucions, la millora de la qualitat de vida objectiva a la ciutat ... però també hi ha altres elements que cal tenir en compte. Crec que manca un cert to d’autocrítica per entendre totes les vessants del moviment veïnal. És cert que no tot el moviment veïnal és igual, però a vegades cal saber treure conclusions d’alguns errors. Crec que la FAVB segueix sent necessària i sobretot crec que cal que existeixin moviments socials crítics i constructius alhora. Gent que sap convertir en acció la seva rebel•lia. Que exigeix a l’administració i alhora sap construir. I això és feina de les dues parts. L’administració ha de saber crear complicitats, afavorir la participació ciutadana a través de moviments estables i tenir capacitat per escoltar les noves formes de participació. Però els moviments veïnals també cal que treballin a fons per aconseguir que els seus objectius segueixin vigents. Hi ha AAVV que ho estan aconseguint, altres sols esperen que tot torni a ser com abans. Els 40 anys d’acció veïnal ens han de permetre entendre la vigència de la necessitat d’AAVV però alhora de saber afrontar els nous temps que corren. L’absència de moviment veïnal o la seva feblesa pot ser un greu problema per a la ciutat. I no tothom ho entén així a casa meva. Però tampoc tinc clar què fer per aconseguir canviar-ho.

1 comentari:

Natxo MrTorture ha dit...

És molt important la feina feta per les associacions veïnals; però tal vegada ara ja no se'ls veu amb els mateixos ulls, i caldria preguntar-se realment perquè ha esdevingut així.