Bones consultes, males reflexions

Les consultes sobiranistes del 13 de desembre em van agradar fins que vaig començar a sentir les valoracions, de gent diversa. Estic convençut que sóc d’una minoria molt petita perquè m’he sentit molt poc reflectit. Per una banda he escoltat a gent de l’organització dient bestieses de l’alçada d’un campanar, no és estrany, bona part de les cares més visibles d’aquest moviment són persones il•luminades que estan convençuts que el destí d’una terra passa pel seu lideratge. Intentar vendre les consultes com una cosa molt seriosa és absurd. Començant perquè es permetia que la gent es passegés davant de les seus on es podia votar amb estelades i altres símbols en relació a una opció o perquè evidentment parlar de representativitat quan sols un sector crida a la mobilització és absurd. I no accepto el criteri de que la gent podia votar una cosa o una altra o que hi havia llibertat per fer campanya a favor en contra. Si una entitat catòlica promogués una consulta per saber si s’ha de prohibir l’avortament faria el possible per lluitar per allò que penso, però dubto que fes campanya en contra ni anés a votar. Les consultes han estat una magnífica eina de reivindicació, un exemple de participació i mobilització ciutadana i una magnífica eina per donar a conèixer una situació política, però no li donem el valor que no tenen. I ningú pot tenir la barra d’agafar com a exemple del que pensa Catalunya allò que ha sortit amb un cens possible de 700.000 habitants, igual que no podríem fer el mateix si aquest cens fos el del cinturó metropolità de Barcelona. Avui encara he sentit alguna perla més. Hi ha qui ha posat com a exemple de respecte en contra del que s’ha dit a Espanya l’editorial de Le Monde (jo no l’he llegit, la veritat és que tinc el francès molt oblidat), però de veritat algú no veu que precisament França és un estat tremendament centralista que oculta qualsevol fet diferencial?
Però també he sentit i llegit altres comentaris en una línia diferent que no m’han agradat gens. Menystenir que 190.000 persones surtin al carrer per anar a participar no és lògic. És cert que TV3 va fer un suport exagerat, sobretot el dissabte cobrint de forma regular com 20 persones de Sant Jaume de Frontanyà opinaven sobre un tema (per cert, qui deu ser el que va votar en contra? El poble ho sap?). Però des de determinats espais ideològics hem de saber valorar que la gent es mobilitzi. No ens podem passar el dia lamentant la desmobilització i la desafecció i no entendre que darrera de les consultes de diumenge hi havia molta gent amb ganes d’opinar i de mullar-se. No podem confondre organització de la consulta i gent que es mobilitza i quan més distància marquem amb aquesta gent pitjor. La gent d’ICV no té una sola manera d’entendre les consultes sobiranistes, i això em sembla bé. Ni del valor de fer les consultes ni del que s’hauria de votar i això em fa sentit còmode. Jo ho he dit més d’un cop, em sento sobiranista i si es celebra la consulta a Barcelona votaré i votaré, en principi, pel sí. I ho recolzaré perquè crec que cal mobilitzar a la gent, mullar-se i reivindicar una millora de l’autogovern i sense sostre. No entendre que és bo que la gent es mobilitzi per defensar el que pensen o no ser conscients de que hi ha coses que estan canviant és un error. Cal criticar tot allò que considerem erroni de l’organització i dels seus caps visibles. Jo ho he fet públicament més d’un cop, però no ens equivoquem, darrera hi ha molt més i jo espero que encara creixi en nombre de gent i en transversalitat. La veritat, però, és que els resultats d’ahir demostren que no és gaire factible una consulta a Barcelona per l’abril i molt menys el referèndum vinculant que alguns proposen.
Òbviament no penso discutir els arguments de la dreta espanyola perquè els considero de ciència ficció.