Qui diu que la gent no es mobilitza? És evident que possiblement no estem vivint el millor moment de la conscienciació social, però segur que les coses no són tan greus com semblen. De fet crec que aquesta cantarella de que s’ha perdut la capacitat de mobilització l’he hagut d’escoltar sempre i també sempre l’he desmentit. Quan era jove vam aconseguir mobilitzar-nos contra la guerra, vam posar damunt la taula la necessitat de cooperació internacional amb les campanyes del 0’7% o vam acabar amb l’exèrcit obligatori gràcies a la insubmissió i l’objecció.
Aquests darrers dies també estic veient que davant la greu crisi econòmica i possiblement també política hi ha molta gent que segueix creient que cal la mobilització i el compromís. I sols esmentaré tres exemples que han permès entendre que hi ha gent encara amb la consciència ben viva.
La lluita en suport d’Aminatu posa damunt la taula que hi ha un poble totalment oblidat i que encara viu les conseqüències de la colonització. Darrera la vaga de fam de l’activista hi ha centenars de persones a casa nostra que porten anys lluitant pels drets del poble sahrauí.
Dissabte molts milers de persones van manifestar-se a Madrid reclamant que no és possible que la crisi econòmica la paguin les classes treballadores. La banca i els sectors empresarials amb la complicitat d’una majoria política han estat els culpables de la situació actual i hi ha gent que encara té prou dignitat per sortir al carrer i exigir que es compleixi un mínim de justícia.
I diumenge milers de persones han expressat que volen opinar, que es volen mobilitzar en favor dels drets de la seva nació. I la majoria de la gent ho fa perquè creu que el seu gest és important, perquè creu que és una manera de no callar i de defensar també la dignitat del nostre poble.
I tant que no estem tan malament en mobilització social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada