Urbanisme enriquidor

En el meu darrer article comentava que la corrupció urbanística no tan sols es combat amb major control als polítics. És cert que mesures com la tipificació penal del finançament irregular, prohibir les donacions anònimes als partits o a les fundacions vinculades a partits polítics, el control sobre la condonació de deutes a partits o plantejar campanyes urbanístiques tendents a millorar la informació i fer baixar el pressupost poden ajudar, però amb això no hi ha prou. A nivell urbanístic cal un control social dels processos urbanístics més enllà de la presència dels afectats i de l’administració, per exemple. Però sobretot cal evitar que l’urbanisme i l’habitatge deixin de ser un negoci sense control i em sembla que aquí “con la iglesia hemos topado”.
Si plantegem aspectes, avui impensables i no compartits per la majoria, com per exemple que tot el sòl fos públic o que es prohibissin les plusvàlues és evident que la corrupció urbanística perdria gran part de la seva capacitat. Potser és cert que serien mesures massa radicals a curt termini però per exemple limitar el preu màxim de venda del sòl o limitar l’aprofitament privat de les plusvàlues són mesures que es podrien aplicar immediatament. Però no ens enganyem el pes de la propietat privada i l’aprofitament individual està encara massa integrat en la nostra societat. Personalment he viscut massa cops el debat amb persones properes que satisfetes explicaven com havien comprat el pis per un preu determinat i fa uns quants anys el preu del seu pis s’havia multiplicat. Qui cregui que sols augmentant el control dels polítics resoldrem la corrupció urbanística s’equivoca. Cal tenir valor polític per dir que sols evitant el negoci a costa de l’habitatge i el sòl podem afrontar amb plenes garanties aquest problema. Al final sembla que sols parlem de gestió política i no és cert, parlem de model polític, social i econòmic. La corrupció urbanística està darrera d’un model social i econòmic on la gent troba comprensible que algú s’enriqueixi a costa d’un dret fonamental com és l’habitatge.