diumenge, 8 de novembre de 2009

Conseqüències de Pretòria

El cas Pretòria està despertant determinades reaccions que poden ser realment perilloses. Encara lluny de saber tota la veritat sobre el cas i la sentència judicial, les conseqüències poden anar molt més enllà d’un finançament irregular o de la corrupció urbanística a Santa Coloma, Sant Andreu de Llavaneres o altres localitats. Els fets del cas Pretòria posen damunt de la taula riscos molt més importants.
El primer risc és que darrera del tots són iguals es pot qüestionar, amb total demagògia, qualsevol projecte urbanístic. Hi ha veus que reclamen que els municipis perdin la seva capacitat d’ordenació del territori, això seria una bestiesa, sols des de la proximitat es poden resoldre els problemes d’ordenació urbanística. Cal augmentar el control, establir mecanismes de seguiment, impulsar polítiques clares de control dels ingressos dels càrrecs públics ... d’acord, però no perdem la capacitat d’entendre que una societat necessita articular mecanismes de control del territori. Darrera de cada requalificació, de cada planejament urbanístic, de cada projecte no hi ha corrupció. Entendre això significaria creure que Barcelona no hauria d’haver recuperat les platges o començar a recuperar la zona més propera a Collserola, sols per posar dos exemples. Una ciutat com Barcelona pot guanyar espai públic, sòl per a equipaments o habitatge públic a partir d’aquests instruments. Caldrà impulsar mesures diferents de control de l’urbanisme, però d’això en parlaré en el proper article.
L’altre gran risc és l’aparició de reaccions populistes contra la política més estructurada i que comportin el creixement d’opcions clarament poc progressistes per dir-ho de manera fina. No estic dient que no sigui lògica la reacció popular en contra de l’actual situació política, estic dient que em fa por que aquesta energia es canalitzi a través d’opcions populistes com la Montserrat Nebrera o UPD o bé a partir d’alternatives clarament perilloses com Plataforma per Catalunya. Aquests darrers dies estic sentint que la política pot ser superada per la societat civil. Perfecte, però quina societat civil? La societat civil és la gent que es manifesta a partir de plataformes de dubtós objectiu? La societat civil és la que representa Fèlix Millet com a patrocinador oficial? La societat civil és el feble moviment associatiu realment progressista? El més preocupant no és que els actuals partits i els professionals de la política hagin de marxar a casa, el problema és qui s’hi posa en el seu lloc. A no ser que creiem en un sistema anarquista cal fer-se aquesta pregunta. Si l’actual model democràtic i els actuals polítics representen un obstacle per avançar cal fer un canvi, però sabent cap a on.
No vull caure en la demagògia de pensar que els actuals governants tot són inútils i corruptes. No vull caure en la ingenuïtat de pensar que si va augmentant l’abstenció al final hi haurà un canvi positiu. No vull caure en l’engany de creure que la societat civil sabrà castigar a la corrupció. Opcions clares de forces polítiques que han fet servir diners de procedència il•legal o dubtosa per finançar el partit no tenen cap càstig electoral ni als resultats finals ni a les enquestes. Insisteixo no vull donar una imatge de corporativisme o d’immobilisme però tampoc tinc clar que majoritàriament la societat tingui ganes d’agafar les regnes del seu futur i fer un gir que possiblement és necessari.

4 comentaris:

Manel J. Camps ha dit...

Pere,

Crec que t'has passat, definint la societat civil, perquè es com si algú per definir els polítics només parlés del Julian Muñoz, el difunt Gil i Gil i per exemple l'ex alcalde de Boadilla del Monte.

Societat civil també és la plataforma per la Defensa del Patrimoni Dante-Llobregós, que per cert, està més a prop de la ordenació del seu barri, del que ho està l'Ajuntament de la ciutat.

Salutacions,

Pere Nieto ha dit...

No Manel, no volia dir això. El que plantejo és que és falsa la dualitat política-societat civil. a tot arreu hi ha de tot. Al Districte hi ha desenes d'experiències positives de societat civil organitzada, pe`ro com sempre les generalitzacions fallen i per això preguntava, a què es refereixen quan diuen societat civil? He estat responsable d'un espali, fundador dels Diables del meu barri, secretari d ela Coordinadora d'Entitats del Poblenou, president d'una cooperativa ... t'asseguro que crec en aquests moviments. Si no havia quedat clar, acalreixo.

Manel J. Camps ha dit...

Gràcies pels aclariments Pere,

Anònim ha dit...

me llamo luis miguel martinez, mi correo es luismimarca@hotmail.com tengo 53 años y soy persona que ha recibido la caricia gris de la porra negra en años preteritos por la consecución de que tu y yo podamos hablar tranquilamente ahora, además, vecino afectado por el plan de mejoras del carmel.
he visto en tu diario tus observaciones sobre diversos asuntos, entre ellos, los recortes sociales y pienso si también se van a dar en los cargos de consejeros delegados de empresas publicas, porque este pluriempleo y la labor que se hace desde ellos no me parece normal entre militantes de izquierda.
Por otro lado comunicarte que pretoria ya ha trascendido el hotel palau y ha llegado con fuerza a Horta guinardo, son muchas las obras licitadas por CRC.
Ello no obstante, no desvirtua el plan de mejoras (PGM Carmel) proyectado porque en su momento ya quedo retratado por ser heredero tecnocratico del urbanismo mas reccionario de la epoca franquista (ver http. Carmelo sostenible).
En fin, no quiero añadir mas leña al fuego de la contradicción que quema los cerebros (si quedan) de la militancia de izquierdas, soy un defensor del modelo de estado moderno descentralizado, pero hay que recordar (Pej.) que si el plan Cerda se aprobo no fue gracias al consistorio de la epoca.
un saludo