divendres, 20 de novembre de 2009

Barcelona amb el Sàhara

He assistit a la inauguració de la conferència europea de suport al poble sahrauí. Fa moltíssims anys que em sento plenament còmplice amb la causa sahrauí. Encara recordo quan representants del Front Polisari feien servir de forma puntual els locals de Nacionalistes d'Esquerra. Això em va permetre comença a conèixer de forma molt més propera i personal a gent que lluitava per la causa sahrauí, a gent catalana que s'apassionava amb aquesta causa com la Neus Canelles i també em va permetre conèixer a persones dels serveis secrets marroquins, però amb aquests la veritat és que no parlava però sempre els trobava al voltant del local. Després he anat tenint relaciò amb el Sàhara Poblenou, segueixo tenint bona relació amb l'amic Juan de Dios i després amb Sàhara Horta i el nostre agermanament. La inauguració ha començat amb la salutació de la Núria Salamé, lluitadora incansable i amiga d'Horta. Després el president de la coordinadora europea que ha fet una intervenció populista saludant a totes les delegacions, fet que ha permès, això sí escoltar els famosos crits de les dones sahruís. Després Manel Vila, en nom de l'Ajuntament ha fet una salutació. Difícil paper però jo li agraeixo, políticament no és senzill el seu paper, però és necessari que gent com el Manel des de la pròpia estructura municipal es faci ressó de la molta gent que a la nostra ciutat fa solidaritat amb el Sàhara, encara no tes les forces d'esquerres han entès que la necessitat de relacions amb el Marroc no pot impedir que defensem els drets del Sàhara. Posteriorment intervenció de David Minoves que ha fet un encès discurs molt polític de defensa del dret del Sàhara, de la necessitat de buscar solucions polítiques i no tan sols solidàries i un atac clar a l'actitud vergonyosa de l'estat espanyol. Un míting autèntic, potser una mica massa, però això sí un discurs coherent. Posteriorment el representant del Front Polisari ha fet una intervenció molt protocolària, massa i tot la veritat. Joan Saura ha tancat la inauguració en nom del govern català. Referències al paper clau de Catalunya en el treball de la solidaritat tant des del moviment social com des del propi govern. També un compromís personal amb la causa sahrauí que en el seu cas ve de lluny. Una intervenció que ha caminat entre la institucionalitat i el compromís personal. Finalment el representant del govern sahrauí ha intervingut per agrair la feina i el congrés i fer una intervenció contundent però serena, fins i tot en les seves crítiques no tan sols al Marroc sinó també a França i Espanya. Una inauguració com sempre en aquests casos molt interessant però alhora massa llarga. La meva assistència m'ha permès tornar a renovar el meu compromís i expressar de nou amb la meva solidaritat amb un poble i amb la seva lluita per l'autodeterminació i el respecte als drets humans al Sàhara Occidental.