Merda de corrupció

Aquesta setmana no és senzill escriure articles. En primer lloc perquè tinc molta feina i temes personals que fan que vagi de bòlit, però l’actualitat no ajuda. Si escric sobre el resultat del Alcorcón-Real Madrid no crec que coli. Les conseqüències de l’operació Pretòria contra la corrupció urbanística té uns efectes devastadors per la credibilitat política. És hora de que els grups polítics comencin a donar respostes serioses i permanents. N’estic fart de respostes parcials, de parlar de cada cas. Qui no tingui valor per afrontar el debat a fons no contribueix a la millora del sistema polític. El PP parla aquí com si els nombrosos casos de corrupció arreu de l’estat no anessin amb ells. CIU va jugant a jocs tan absurds com fer veure que al Macià Alavedra el coneixien de vista, que en Colom no és greu que pagués deutes amb diners d’en Millet o que la seva fundació es passa el dia fent cursos de cant coral. I és evident que la resposta del PSC ha estat més a l’alçada però alguns militants intenten fer veure que és més net qui expulsa els corruptes que qui no en té. Tot i que és evident que cap formació política està al marge de la possibilitat de tenir casos d’aquests.
És cert que cal mantenir la presumpció d’innocència i que el jutge Garzón és especialista en judicis interruptus, pe`ro d’entrada cap cas havia fet tan mal a la credibilitat política com aquest. I què es pot fer? Sobretot augmentar el control social damunt de la política. Cal que la gent participi més ne política (no dic afiliar-se), cal que la gent faci un seguiment exhaustiu de l’activitat política (no estic demanant que la gent voti més) i cal crear xarxes socials que fiscalitzin l’acció pública que es fa des de les administracions. També podem confiar en que les formacions polítiques més afectades prenguin determinacions per canviar a fons el finançament dels partits polítics i les formes de promocionar a la gent. El nivell d’autoexigència ha de ser molt més alt. És cert que estic orgullós de pertànyer a una organització que pot basar la seva honestedat en el fet no tenir casos de corrupció, però avui no tinc prou amb això. Les actituds ara ja massa repetides de corrupció o de poca ètica ja són massa forts. I les sospites de que la llista d’Ajuntaments es pot anar ampliant és massa dur. Cal que trobem sortides, la no política no ens ho solucionarà.