Debat sobre Espai Públic

Ahir dijous vam celebrar el quart sopar tertúlia de gent propera a ICV al barri del Poblenou. El tema era l'Espai Públic i la ponent era tot un luxe, l'arquitecta Zaida Muxí. Com ja he dit altres vegades aquests sopars tertúlia són una bona oportunitat per debatre de forma oberta temes que ens afecten en la nostra vida quotidiana i ajuden a donar eines de reflexió a tota la gent que hi participa, cadascú des de la seva activitat concreta en el moviment associatiu, l’administració, el sector privat ...

El debat sobre l'Espai Públic es pot afrontar des de molts punts de vista. I ho vam fer des de la perspectiva, bàsicament, de com el disseny de l'espai públic condiciona formes de vida, de com juga l'Ajuntament de Barcelona un paper de lideratge o no en el disseny de la ciutat i del paper d'arquitectes i urbanistes. I es va fer en gran part des del punt de vista de l'usuari. Bona part de la gent assistent plantejava el seu ús de la ciutat, especialment quan tenim fills i filles en edats de jugar.

Un tema que va sortir amb força va ser la manca de lideratge municipal i també social per la definició del model de ciutat de Barcelona. Tenim una ciutat amb trames urbanes força adequades i amb carrers que tenen una funció de vertebració de la ciutat molt interessants. Un dels problemes que tenim és que acabem basant-nos més en una suma de projectes sovint inconnexes que en crear una estratègia clara d’aposta per un model de ciutat al que s’han d’adaptar els diferents projectes, inclosos els dels arquitectes més prestigiosos.
Un altre element que va sortir és la necessitat de crear espais per a tothom, entenent que la prioritat ha de ser no que un sol espai serveixi per a tothom sinó que en tots els sectors disposin d’espais que es puguin sentir propis. En aquest sentit vull recordar la darrera campanya del Consell de la Joventut d’Horta-Guinardó que apostava per l’ús de l’espai públic. En aquest sentit és evident que quan dissenyem la ciutat no pensem en espais adequats per a la gent jove i com que no es creen aquests grups acaben ocupant altres espais i sovint provoquen molèsties, la reacció acaba sent tancar espais, treure bancs ... cal impulsar més propostes que permetin diversificar l’ús de cada espai. També es va comentar com un element novedós l’ús intensiu de l’espai públic que fan els nous col•lectius de persones que venen a viure a Barcelona.
Una de les conclusions que vaig treure de la tertúlia d’ahir, entre moltes idees molt interessants, és la necessitat de recuperar la capacitat de posar el lideratge dels projectes urbanístics de la ciutat en l’àmbit polític, en sintonia amb els principals interlocutors veïnals. Dissenyar espai públic és fer política real. És apostar per una accessibilitat plena, per una ciutat on la gent que utilitza més l’espai públic és senti còmode. Una ciutat on l’espai públic sigui un bé comú de primer ordre. Uns espais públics que afavoreixin una mobilitat sostenible. I a casa nostra disposem de suficients equips tècnics plenament capacitats per dur a terme aquest projecte.