II Congrés de les Dones, Meeting Point i Hipatia d'Alexandria

Divendres i dissabte es celebra el II Congrés de les Dones de Barcelona. La bona feina de debat previ i l’allau d’inscripcions auguren un bon Congrés. Però com us podeu imaginar jo no entraré a debatre sobre els continguts del Congrés, però sí que volia fer-ne alguns comentaris més generals. A més l’actualitat és plena de referències a tots els temes que ens preocupen. Diumenge compro La Vanguardia i la contraportada és un anunci del Barcelona Meeting Point 2009 i 30 fotografies mida carnet, com si fos una orla, a sota de la frase “Cita de líderes”. De les 30 persones sols hi ha una dona, Beatriz Corredor, ministra de vivenda. Casualitat?, evidentment no. El mateix diumenge al vespre vaig anar a veure Àgora, la nova pel•lícula d’Alejandro Amenábar i on la protagonista principal és Hipatia d’Alexandria, una dona lluitadora que va ser considerada la primera científica important de la història. A Horta-Guinardó la Feli, quan era consellera de dones, va impulsar una campanya per posar noms de dones a carrers i places dels nostres barris. Durant el procés es van recollir nombrosos noms i alguns ja s’han materialitzat com per exemple la mateixa Hipatia d’Alexandria a Llars Mundet. Es tractava de treure de la invisibilitat a un personatge fonamental en la història científica, morta pels cristians i oblidada en part per ser dona. Que a Horta-Guinardó se li dediqués un carrer ajuda a treure-la de l’oblit, igual que la pel•lícula fa aquesta tasca.
Quan hi ha una activitat com el Congrés de Dones sempre hi ha dues preguntes que apareixen amb força i que generen certa polèmica. Cal que les dones facin un congrés quan legalment ja està tot resolt? I segona pregunta Per què no poden participar els homes? La primera crec que és força clara. Qui consideri avui que a casa nostra s’ha assolit la plena igualtat és que no coneix la realitat. Els 29 homes de l’anunci del Meeting Point no són casualitat, la situació de violència de gènere o les dificultats per normalitzar encara temes com l’anticoncepció o l’avortament. La segona pregunta genera més divisió d’opinions. Jo ho tinc clar, crec que és bo que es faci un Congrés de Dones i per tant jo no hi puc participar. Això no vol dir que els homes no puguem participar de la lluita feminista, al revés, però en la societat actual és necessari que les dones tinguin espais propis de debat i de treball. No totes les dones tenen les mateixes oportunitats i no podem deixar-nos portar per allò que veiem en el nostre entorn més immediat. Això sí, homes i dones ens podem animar a participar del concert que divendres a la nit fan Mònica Green o les solistes de Presuntos Implicados i Pastora. Un concert de dones que a més de ser una bona proposta musical pot ser una forma de suport a tot allò que es treballi en aquest Congrés. Podeu consultar com aconseguir invitacions a la web del Congrés.