dilluns, 12 d’octubre de 2009

Compromís

És evident que cal canviar la Política. Fins aquí em sembla que no aporto gaire novetats. Ferran Mascarell feia una reflexió interessant dijous a La Vanguardia sobre aquest tema i des de punts de vista molt diferents s'està tractant. Però proposo que en parlem, i molt. Primer de tot deixem algunes coses per a mi clares. Si no posem la Política al bell mig de la vida quotidiana, les esquerres patirem. I no dic les esquerres referint-me als partits o als resultats electorals. Em refereixo a les persones que creiem que ha d'haver-hi una manera alternativa de governar enfront d'altres sectors amb poder. Si perdem les properes eleccions municipals personalment tornaré a treballar a la meva escola i seguiré fent activitats de compromís, a nivell personal sols adaptaré la meva vida igual que si guanyem ja que no sé si seguiré a l’Ajuntament, però de veritat que això em preocupa poc. Però si perdem crec que hi haurà gent que també perdrà. Hi ha polítiques concretes que segur que seran diferents. No perquè siguin pitjors sinó perquè tenen objectius diferents. Cal aconseguir un canvi polític per garantir polítiques d'esquerres i no em sabrà greu què cal "sacrificar" per assolir-ho.

Parlem de coses concretes. Proposo parlar de política i molt. Fugim de les consignes absolutes (començant per aquesta). Sento vergonya davant de determinades proclames inflades que veig a Internet. Ni som els millors, ni som perfectes. Discutim sobre propostes concretes. Per exemple el meu model passa per fer desaparèixer aparcament de cotxes en superfície per ampliar voreres. Estem d'acord o no? No parlem de frases tan sols com millorar l'espai públic i l'accessibilitat. Ampliar una vorera per on no passen o ho fan amb dificultat persones de la nostra ciutat no és gestió, és política. Primer punt parlem de política no fem discursos orgàsmics o catastròfics buits de continguts. Jo em comprometo a mirar de parlar sobre Política. I no cal que digui que les noves eines de comunicació per la xarxa permeten fer-ho en unes condicions que fa 5 anys hagués estat inversemblant.

Parlem de Política amb polítics. Sovint tenim una tendència massa gran a protegir a les nostres organitzacions i per tant debatem poc. Aquesta potser és també una de les coses que més m’ha frustrat darrerament. Els partits polítics parlen més d’estratègia que de política. La situació és fotuda però l’actitud defensiva sols ens permet sobreviure. I no em refereixo a criticar públicament al nostre partit. Per experiència sé que qualsevol comentari que fem pot ser utilitzat en contra nostre. De tant en tant dic alguna discrepància pública amb decisions d’ICV o amb actituds concretes d’algú, però això no pot ser una pràctica habitual, perquè en el fons això es farà servir no per valorar la diversitat i la pluralitat sinó per demostrar les debilitats. Però una cosa que potser fem poc és parlar de política dins dels partits. A això em refereixo. És com passa amb la família, jo no permetré que ningú critiqui en públic a la meva filla (aviso!) pe`ro en canvi he de ser conscient de què pot millorar i ho he parlar amb ella.
I en tercer lloc impliquem a més gent en la vida política, la dels partits o la que es mou al marge d’aquests. Tinc la sensació que hi ha massa coses que no funcionen a la nostra societat. Com a ciutadans i ciutadanes difícilment tindrem la capacitat de transformar amb el nostre compromís personal la banca, l’empresariat, la jerarquia catòlica o el sistema judicial. Però en canvi crec que serà més senzill transformar els partits polítics. Si tota la gent que té clara la necessitat de transformar el sistema polític entrés a participar de forma activa en el partit polític que considerés més proper us asseguro que el terratrèmol seria molt fort. Gent nova amb ganes de ser sincera i honesta per transformar els partits polítics suposaria una injecció de canvis que ens ajudarien a posar en valor la Política. I no només això, sinó també un enfortiment de tots els moviments socials que transformen la nostra societat.
Cal transformar la política i tothom hi és compromès. No ens podem quedar en la crítica als polítics, ni els que hi estem a aquest món ni la gent que hi és fora. Un cop comentava en aquest blog que no confiar en els polítics i no fer res per canviar-ho és absurd. És com si pugéssim a un avió i penséssim que el comandant del vol no està capacitat per fer volar l’avió. No diríem res? Doncs potser que tots ens hi posem per garantir la confiança en qui ha de definir bona part de les decisions que ens afecten a la nostra vida quotidiana.

2 comentaris:

Manel J. Camps ha dit...

Pere,

Em sembla interessant el teu artícle. De totes formes crec que hi ha coses que s'haurien de fer diferents.

Tema aparcament a la ciutat. Crec que el debat que s'ha de plantejar és el funcionament del transport públic, cal millorar-lo substancialment, pemetre que tota l'àrea metropolitana tingui un transport de qualitat i amb una amplitud d'horaris que ara no té. Ha d'haver-hi transport a tots els polígons "industrials" dels pobles del voltant. Quan tinguem un transport públic de qualitat crec que ens podem pensar si no deixem aparcar a les superficies de les ciutats.

Pel que fa a la Banca, crec que les lleis haurien de ser més exigents amb els seus directius, i no permetre una política a curt termini amb grans bonus per assolir objectius que van en contra de la societat en general i de la pròpia Entitat Financera. Més transparència amb obligació de publicar a qui es donen crèdits i quins d'aquests no es paguen.

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Pere,
que no serveixi de precedent, però estic totalment d'acord amb el que exposes, indistintament de quins projectes o models de ciutat puguem defensar cadascun (en ocacions coincidim i en ocasions no). El que està clar és que si la societat fes el pas per deixar de criticar només i s'impliqués més en canviar les coses, el terratrèmol estaria garantit. Quí s'apunta?