dijous, 3 de setembre de 2009

Prostitució a la Boqueria, problema de civisme?

El passat dimarts 1 de setembre el diari El País publicava un impactant reportatge sobre la prostitució al mercat de la Boqueria. Les fotos eren realment explícites i es veia a diverses prostitutes mantenint relacions sexuals sense cap mena de pudor en els porxos del Mercat. És una realitat a la que cal saber trobar solucions. Per tant que quedi clar, primer de tot no vull negar l’existència d’un problema. Les imatges del reportatge i la meva experiència personal quan he estat darrerament pel Raval em demostren que hi ha una situació problemàtica complexa. En primer lloc la prostitució és un drama social i personal que fa que moltes dones visquin es situacions d’explotació sexual, especialment quan la prostitució s’exerceix en condicions tan precàries com les del porxo de la Boqueria. En segon lloc perquè és evident que no ha de ser senzill viure en un espai que pateix un alt nivell de degradació. Però les solucions al problema de la prostitució i la degradació no es troben en l’enduriment d’una ordenança o sols en la presència policial. La complexitat de la resposta és més gran i un dia miraré d’aprofundir-hi, sense oblidar que no és problema nou i que si s'aguditza està més vinculat a la crisi econòmica que a la deixadesa institucional. Però cal destacar que el Raval no és tan sols això com també recull recentment Joan Subirats en un article en el mateix diari.
El que no trobo just és que es barregi tot. Les escenes captades pel fotògraf no tenen res a veure amb el civisme. Veure des del balcó de casa com es practica relacions sexuals sense cap mirament no és civisme. L’explotació sexual de dones o les mesures d’higiene en aquestes relacions no és cap problema de convivència. És un greu problema que cal afrontar de forma integral com ja s’està fent des de diferents serveis municipals, segur que insuficientment. Però no crec que tot pugui anar a parar al mateix cistell. El soroll nocturn, anar sense samarreta pel carrer, el nudisme a les platges, la venda de llaunes, els graffitties, les caques de gos ... no són problemes equiparables, però menys amb una situació en la que els drets fonamentals de les persones no estan garantits. Per tant aclareixo que no tracto de negar l’existència de problemes a la nostra ciutat, però sí que em nego a acceptar que tot formi part d’una sola realitat. Em preocupa molt la prostitució, pel drama que representa i pel seu impacte, però en canvi no em preocupa si la gent va sense samarreta o en banyador. No saber diferenciar el grau dels problemes ni demanar solucions diferenciades pot ser perillós.

2 comentaris:

Cristian ha dit...

Efectivament la prostitució és un drama social de dimensions històriques, nogensmenys és l'ofici més antic del món. Des de l'ajuntament és poden prendre mesures pal·liatives però no trobar solucions, tal empresa s'escapa de les competències municipals. No però garantir la convivència als espais públics. Es poden fer servir agents socials, agents de la Guàrdia urbana o capellans amb sotana però algun ha d'apatrullar el centre de la ciutat. Ja no per evitar les escenes impúdiques, sinó per recuperar els espais públics.

Pere Nieto ha dit...

Garantir la possibilitat de fer ús dels espais públics és sens dubte una necessitat social i un compomís de les esquerres. Com aconseguir-ho és més difícil. Barcelona té en aquests moments un debat pendent sobre com s'ha d'utilitzar l'espai públic perquè alhora hi ha més gent que demana una ciutat amb un ús intensiu de l'espai i gent que reclama el màxim de tranquilitat. Aquí és on dic jo que una ciutat com Barcelona és molt compexa. Gràcies pel teu comentari.