Prostitució a Barcelona (2)

Tenint en compte l’impacte mediàtic que està tenint el tema m’he decidit a tornar a escriure sobre el tema de la prostitució i la possible degradació de la ciutat de Barcelona. Crec que el tema se’ns pot anar de les mans i per tant crec que caldrà parlar-ne molt. No puc acceptar aquesta capacitat de demagògia que tenen determinats sectors. L’Oriol en el seu facebook destacava la doble mirada de “La Vanguardia” quan denuncia la gravetat de la prostitució al carrer però alhora té anuncis de prostitució a les seves pàgines. Ja vaig dir l’altre dia que era un greu problema tenir persones exercint la prostitució en condicions d’explotació i sense mesures higièniques o de seguretat i que també és dur pels veïns i comerciants de l’entorn, però no per imatge, sinó perquè estem parlant de problemes reals de persones. En el cas de la gent que exerceix la prostitució perquè sovint es vulneren els seus drets humans i laborals i en el cas dels veïns i comerciants perquè la convivència, sens dubte no és senzilla. Però a mi també em preocupa la prostitució que no passa al carrer. No vull caure en la seva doble moral. El mateix dia que denuncia la gravetat dels fets hi ha més de 200 anuncis de relax a les seves pàgines, alguns que freguen la legalitat com “8 niñatas muy bonitas”, dic la legalitat perquè evidentment l’ètica se la passen de molt.


Per tant de què parlem? Dels problemes de Barcelona o dels problemes que es veuen a Barcelona? I per no parlar de la demagogia d’alguns titulars “Parques dormitorio, calles prostíbulo”. La ciutat no és plena d’indigents a tot arreu impedint que els nens juguin als parcs, no estem a punt del col•lapse, vivim en una ciutat plena de problemes i de joies. Problemes que passen arreu del món, problemes que hem creat des de l’equip de govern, problemes que ens generen determinats sectors poderosos ... problemes! Perquè aquest pot ser un altre dels elements a tenir en compte. Davant de l’allau desproporcionat de denúncia de la degradació de la ciutat apareix gent oficialista que es treu de sobre responsabilitats o bé que nega els problemes. Ja sé que a altres ciutats passa i molt, però hem d’afrontar els problemes. Per exemple amb plans integrals contra la pobresa que tenen el suport de les entitats ciutadanes que s’impliquen en aquest tema. No trobarem respostes a les necessitats de la ciutat ni des de l’atac constant a la ciutat ni des de l’oficialisme estèril. Possiblement és el moment per redoblar esforços i aportar el millor de nosaltres al govern d’aquesta ciutat i garantir el màxim de complicitat dels sectors d’esquerres. Claredat en les propostes i fermesa en els principis. I ho sento, no tan sols per part dels polítics.

Sols l’1% de les prostitutes detingudes són repatriades. I aquesta dada que m’aporta sobre el problema real? Cal seguir treballant per trobar sortides professionals i legals a les persones que exerceixen la prostitució. Però si hi ha prostitució a Barcelona no és perquè governin uns partits o perquè s’apliqui o no una ordenança. Hi ha prostitució perquè hi ha demanda i amb la crisi econòmica la situació es converteix en més dramàtica. Davant d’aquesta situació com a societat hem d’optar. Decidim prohibir-ho i dedicar tots els esforços a evitar situacions de prostitució (no tan sols al carrer) o ho regularitzem. Sens dubte un debat complex, però que cal afrontar. No podem demanar que es persegueixi i cobrar pels anuncis. No podem permetre que sols la prostitució de clients d’alt nivell adquisitiu es faci amb mínimes garanties laborals i higièniques. Qui cregui que oferint feina a les prostitutes resoldrà el tema no coneix el problema a fons. Existeixen unes xarxes organitzades. Potser no podrem acabar amb la prostitució, però com a mínim afrontem una de les màfies més perverses que actua a casa nostra.