Prostitució i model de Barcelona (i3)

Quina Barcelona volem? Aquest debat, vinculat a tota la polèmica d’aquests darrers dies, no és senzill de fer. Darrerament escolto comentaris de diferents analistes i altres persones especialment vinculades a CIU parlant de que Barcelona s’ha deixat anar, que al final tan desmadre l’havíem de pagar, que cal recuperar els valors, que fa pocs anys érem un referent de tolerància però ara ja no ... si agafem l’hemeroteca veurem quanta raó tenen. Aquesta gent fa 10 anys o 15 anys felicitaven a l’equip de govern per saber impulsar una ciutat oberta i tolerant, per gestionar bé la ciutat i per garantir una ciutadania amb valors? O es que potser quan parlen de recuperar l’esperit de la ciutat i els seus valors parlen de l’època franquista? Ens volen fer creure que Barcelona va ser una magnífica ciutat per viure i ara ja no ho és i que per tant cal el canvi de govern.


Però la ciutat ha anat evolucionant i solucionant uns problemes i generant-ne de nous. O és que era un exemple de civisme i convivència Can Tunis? O és que era un model de ciutat La Perona? Jo vaig estudiar la EGB (de primer de primària a segon d’ESO per la gent més jove) a Ciutat Vella, al carrer Ample concretament, als escolapis. Cada dia em movia per darrera de Correus i la major part dels meus amics eren de Ciutat Vella i Barceloneta. Després el BUP el vaig fer als escolapis de Sant Antoni,al límit el Raval. Passar per aquests barris no era Disneyland, com tampoc ho és ara.

Però que fa anys ja passés o que a d’altres ciutats també passi no em serveix de molt. Quan exercia de mestre i em venien a veure famílies per parlar dels problemes dels seus fills i filles sempre els hi deia que no era important que tinguessin problemes, sinó com els afrontaven. És a dir si un noi o una noia arribava als 18 anys sense haver patit mai problemes (manca de ganes d’estudiar, problemes greus de relació amb companys o companyes, contacte amb drogues ..) mai sabríem si estava preparat o no pel seu futur. Amb les ciutats passa una mica el mateix, qui ens vulgui vendre una ciutat sense problemes o ens enganya o ens parla d’una ciutat morta. Haurem de seguir treballant per una ciutat d’una gran complexitat i d’una gran diversitat. Amb problemes que es solucionen i altres que apareixen. Una ciutat que ha de tenir més oportunitats per a tothom i en la que no tan sols determinats grups decideixen quin model de ciutat volen, ni que molesta o no.