dimarts, 29 de setembre de 2009

Més sobre consultes

Jordi Guillot escrivia en el seu blog sobre les consultes independentistes i la posició d’ICV al voltant d’aquest tema. Ja n’he parlat alguna vegada i per tant refermaré algunes opinions però vull deixar clar que discrepo en una part del plantejament que fa Jordi Guillot. És cert que aquestes consultes no representen cap aportació real a la participació ciutadana, al canvi de relació entre Catalunya i Espanya ni canviarem les competències municipals. També és cert que ERC ha plantejat aquestes consultes com una campanya interna per dinamitzar la seva organització. Però tot i ser cert tot això no es pot plantejar que aquestes consultes no tenen sentit. En política hi ha moltes coses que no tenen un objectiu final en la nostra gestió. Hi ha una cosa que es diu mobilització, sensibilització o agitació, poseu-li el nom que us vingui de gust. I això és molt important. Si bé és cert que l’aprovació de l’Estatut ha de representar una nova etapa, això no ha d’implicar que no es pugui treballar per assolir majors graus d’autogovern. I en política també és important la mobilització. O és que té alguna conseqüència directa en la gestió fer una piràmide de sabates en record de les víctimes de les mines, o fer minuts de silenci per les víctimes o aprovar mocions per l’autodeterminació del Sàhara. Són gestos necessaris per a totes aquelles persones que creiem que val la pena sensibilitzar, treballar en un sentit determinat reivindicant allò que creiem que és just. I jo crec que Catalunya ha d’aspirar a majors quotes de govern fins i tot que si es desplegués plenament l’Estatut. I en aquest sentit no vull que es menystingui la reivindicació dels drets nacionals de Catalunya. I darrera d’aquesta reivindicació no està sols Salvador Cot o la gent d’ERC. Hi ha molta gent amb ganes de mobilitzar-se i no ho podem tractar de forma irrellevant. Com deia en un article les consultes s’han de situar no en el marc d’una consulta real a la ciutadania sinó en el marc d’una activitat reivindicativa, com podria ser una concentració, una trobada o qualsevol altre forma de sensibilització. No podem caure en la trampa de creure’ns que aquestes consultes ens portaran a un canvi de relacions entre Espanya i Catalunya, però tampoc critiquem la mobilització social que hi ha al darrera. Entenc perquè Jordi Guillot responia això sobre les consultes i crec que per exemple no seria oportú fer-ho ara a Barcelona, però també cal valorar el dret de la gent a mobilitzar-se per allò que pensa.

1 comentari:

Maxi ha dit...

Hola Pere.
Finalment ens trobem!. No és que parlem amb lenguatges ideològics diferents, sinó que tenim en ocasions "tàctiques" desiguals. En aquesta ocasió comparteixo la teva postura, tot i que aniré més enllà, i faré memòria sobre el principi socialista -o de la ONU- del dret a la autodeterminació dels pobles. Catalunya és un poble?, doncs té dret a decidir. Si aquestes consultes són iniciades o promolgudes amb el suport popular suficient, no acabo de trobar el problema. Altre qüestió és el votar a favor o en contra en la consulta popular.
Salut