dilluns, 14 de setembre de 2009

Després d'Arenys


Realment som l’hòstia. Convertim una festa del sobiranisme i de la participació en un enfrontament partidista més aviat barroer. I no ho dic tan sols pels comentaris dels principals dirigents polítics nacionals,sinó també per part de molta altra gent a través dels blogs i el facebook. En primer lloc crec que a Arenys de Munt s’hauria d’haver respectat més el fet que era una entitat la que ho impulsava. No era així? Crec que fer girar el debat a l’entorn dels partits no és una bona opció. En aquest sentit m’he sentit còmode amb la postura d’ICV. Hem donat suport a la proposta de consulta impulsada per un alcalde d’EPM però no hem volgut convertir aquesta consulta en res més del que era, un acte reivindicatiu que posava en evidència les misèries de bona part de l’espanyolisme.
La interpretació dels resultats és extrema. O bé es considera l’inici del camí de la independència o bé es considera una parida absoluta. Hi ha gent que interpreta els resultats com una victòria increïble de l’independentisme amb un resultat que arrasa i hi ha gent que no li dóna cap mena de valor. Hi ha gent que fins i tot posa en el mateix sac a la Falange i al PSC, no tan sols ho trobo demagògic sinó que també ho trobo gravíssim, estaria bé poder avançar cap a una Catalunya independent però cohesionada. Mirem de ser seriosos.
Que el 41% de la gent d’un poble participi d’una consulta popular és un bon resultat si ens ho prenem com un acte reivindicatiu. De fet no est tractava d’un consulta, ja que l’objectiu era aconseguir un resultat determinat i fins i tot l’entrada al lloc de votació era una festa independentista. Qui agafa el resultat del 96% de vots a favor com a mostra de l’opinió d’Arenys de Munt sap que fa trampes. També hi ha gent que diu que s’ha aconseguit un èxit de participació molt més enllà dels partits polítics, jo tinc els meus dubtes. Quatre formacions polítiques locals demanaven que es participés a la consulta (EPM i el seu alcalde, ERC, CIU i CUP). Aquestes quatre formacions polítiques van sumar a les darreres eleccions locals de 2007 un total de 2.595 vots (espero no equivocar-me), ara han votat 2.671 persones i 2.569 han votat que sí. Per tant una interpretació podria ser que els votants d’aquestes formacions han anat i la resta no, per tant no hi ha cap canvi significatiu. No oblidem el pes nacionalista d’aquest municipi on el PP va obtenir sols 50 vots i el PSC és la quarta formació local amb 430 vots. Per tant el resultat podria ser simplement una conseqüència lògica del mapa electoral d’Arenys de Munt.
Però tampoc li traiem importància. La consulta d’Arenys de Munt ha estat un bon exercici reivindicatiu. Ha posat damunt la taula la necessitat d’afrontar el debat sobre la independència sense por i ha mobilitzat a la gent independentista. Pe`ro correm el risc de caure en l’intent d’aprofitament electoral, en una nova disgregació electoral de l’independentisme i fins i tot en l’aparició en l’escena electoral de Joan Laporta. Segur que en parlarem de tot això.

3 comentaris:

Roger Morales i Puig ha dit...

No havia llegit el teu post, però veig que coincidim molt. N'he fet un en la mateixa línia al meu bloc.

Señor G ha dit...

La veritat crec que a Catalunya, i potser també a la resta d'Espanya, l'independentisme català està sobredimensionat. La realitat de la que no s'acostuma a parlar està composada per una Catalunya amb ciutats com l'Hospitalet (la 2ª) on amb 266.000 habitants no hi ha cap regidor independentista. On el PSC arrassa (17/27). I on potser es un vot més aviat PSOE que als catalanistes del PSC, que semblen els únics que poden parlar com a PSC. On ERC no va treure regidor i només li va treure 800 vots a C's.
Jo ja estic una mica cansat d'aquests debats, molt cansat. I de les tertulies a catalunya doncs tb, dilluns a catalunya radio al nou programa del Manel fuentes, tertulians: la Gavantxo, el Sala i Martín, el presiden d'Omnium Cultural i com a nota discordant el Sardà. Així es díficil centrar els debats i mesurar correctament la consulta d'Arenys.

MrTorture ha dit...

estic bastant d'acord amb el que escrius.

el fet és que sempre, tothom, farà una lectura partidista i esbiaixada de qualsevulla acció similar que es realitzi.

el que sí cal tenir present és que existeix un moviment social, tal vegada no majoritari, que cerca la independència de Catalunya; i, cada vegada més gran, una massa social no independentista que es sent maltractada per els governs estatals.