dilluns, 14 de setembre de 2009

Conferència Ricard Gomà. Posada en escena

Vaig fins al Tradicionàrius a Gràcia (quin barri!, no sé si ho dic com a piropo o com a crítica) on Ricard Gomà fa una conferència d'inici de curs o de mig mandat, com vulgueu dir-li. La conferència ha aixecat expectatives per diverses raons entre la gent d'ICV-EUiA. Ja sé que la ciutat potser no està pendent de la xerrada d'avui i ni sap que es fa la xerrada però per a mi és atractiva la xerrada i també és bo saber que molta gent de l'organització es sent motivada. Xop per la forta pluja però alhora amb interès arribo amb temps justet per fer un tallat amb el Toni Coll i poder saludar una mica a la gent. Hi ha molta gent i sobretot tenint en compte el temps que fa. La sala és molt adequada, l'escenografia austera i adequada. Isabel Ribas presenta la xerrada. Ricard Gomà puja a l'escenari, no hi ha atril, sols un taburet i una tauleta. Ricard Gomà porta micro a la jaqueta, per tant està lliure, pot moure's, explota aquí les seves taules com a professor. La xerrada es situa en el marc del diàleg. 10 persones del món associatiu, sindical i social li plantegen una pregunta i a partir del tema ell planteja el seu discurs. Es troba còmode, xerra, ni mira papers, dóna la sensació que de cada pregunta podria estar hores parlant. Per sort no ho fa. Les preguntes estan gravades en vídeo i això permet anar trencant el ritme de la xerrada. El format és interessant i novedós. Sobre el contingut de la xerrada ja en parlaré després. De fet aquest article el publico quan encara anem per la segona pregunta.