diumenge, 27 de setembre de 2009

Solucions als problemes de drogues


Ahir dissabte el Periódico publicava una notícia sobre que està augmentant el nombre d’usuaris estrangers de la sala de venopunció de Baluard. Això s’atribuïa al fet que persones addictes d’altres països, es citava especialment Itàlia, venien a Barcelona perquè el tractament de les drogaddicions era a Barcelona pioner a Europa amb un tractament dels malalts amb molta dignitat. L’article deixava entreveure un possible efecte de “turisme” que anava creixent.

Si la notícia és certa me’n sento molt orgullós. Si persones malaltes d’altres països troben en la nostra ciutat un referent en el tractament digne de les seves addicions això m’omple d’energia i em fa sentir encara més content d’haver viscut una greu crisi al Districte per la implantació d’un servei d’aquestes característiques ja fa més de tres anys. Perquè la primera conclusió de la notícia és clara, les sales de venopunció són una solució, no un problema. Aquests espais eviten situacions d’haver-se de punxar al carrer i alhora són una porta d’entrada de moltes persones a serveis de rehabilitació i cura. O com a mínim un espai on una persona en una situació difícil pot trobar un recolzament. Fer aquesta política té costos electorals, nosaltres els vam patir, però el temps demostrarà que aquesta aposta de la ciutat, si més no d’una part de la ciutat i del govern, era una aposta correcte. La notícia del Periódico, però no acabava d’aclarir si es felicitava per això o era una denúncia, en aquest camp les ambigüitats són massa habituals.

Poca estona després de llegir el Periódico passava per davant de la sala Baluard ja que volia anar a veure activitats de la Mercè al Museu Marítim, concretament el ball del Dervix. Per cert també vaig aprofitar per veure dues exposicions interessants la de “Vaya valla” sobre les tanques polítiques a Cuba i la de la transició de la Fundació Pablo Iglesias. Tornant al tema però em va semblar fantàstic que hi hagués activitats infantils a 20 metres de la porta de Baluard, això és construir ciutat. No vull fer demagògia però em vaig sentir content de veure com en un mateix espai famílies feien jocs al voltant del mar i a l’hora usuaris dels serveis de la sala Baluard entraven i sortien de forma regular. La fotografia intenta reflectir aquesta normalitat amb la slaa Baluard al fons. I no vull ser ingenu, igual que dic això vaig viure també una operació policial a pocs carrers d’allà. Aquests espais no són basses d’oli, al revés, són espais amb una gran complexitat, però sols volia reivindicar que al marge d’estripar-se les vestidures perquè a la ciutat hi ha prostitució, drogues i delinqüència, hi ha persones que a la nostra ciutat han fet apostes per tal de treballar per aquestes persones. I hi ha molta gent professional al darrera i hi ha molt moviment associatiu i també hi ha, us ho asseguro càrrecs polítics que han fet d’aquests temes una prioritat. I aquesta gent no està a totes les formacions polítiques.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

AIXO,AIXO,FLORS,VIOLES I ROMANI.....PER FAVOR¡
JUGANT AMB BCN.

Pere Nieto ha dit...

Com que no tinc costum de comprar el diari La Razón no he vist fins avui, al recull de premsa, que divendres tractaven aquesta notícia com una vergonya. El seu plantejament és clar, com és possible que es faci compartir l’espai públic a famílies i drogoaddictes? Molt més al meu favor pel que jo he escrit. I com deia David Trueba a un article al suplement dominical de El Periódico no hi ha prou alfombra pel que alguns voldrien fer, amagar tot allò que no els hi agrada a sota.

Anònim ha dit...

JO TAMPOC COMPROR NI EL MUNDO NI LA RAZON,PERO EL PROBLEMA DE BARCELONA AMB LES DOGUES CREIX I CREIX,I NO JA CATIFA QUE AMAGI TANTA MERDA.SON MALALS D'ACORD,PERO PER FAVOR,EL COFOISME NO SOLUCIONA RES.
JUGANT.....