diumenge, 2 d’agost de 2009

Primer retrat, a la meva manera, de Joan Herrera

Avui ha sortit una entrevista al Periódico que li fan a Joan Herrera. De fet en Joan està ocupant aquest dies una atenció mediàtica especial, tenint en compte que tots els mitjans de comunicació aposten per ell com a més que possible successor de Joan Saura com a cap de llista de les properes eleccions catalanes. També fa gràcia que parlin d’ell com a “delfín” o com a persona de la màxima confiança de l’actual presidència, però els mitjans de comunicaciósón així. A mi m’agradaria fer un petit perfil de com veig jo al Joan Herrera, tot i que el primer que he de dir és que el Joan i jo som amics, com a mínim abans d’escriure aquest article, i que per tant potser no sóc objectiu del tot, però de fet qui és objectiu?
En Joan Herrera és, segons la meva opinió, el principal capital polític de futur d’ICV, sobretot perquè té una gran capacitat de connexió amb la gent que ens pot votar. No tan sols amb bona part de l’electorat més fidel a l’organització i que potser ens votaria al marge de la candidatura, sinó també en sectors que ens miren amb lupa i en funció de molts elements a valorar acaben decidint el seu vot, o no, a ICV. I per tant és molt important posar damunt de la taula una candidatura amb capacitat de generar bones vibracions amb sectors més allunyats de la política més institucional dins de l’àmbit de l’esquerra verda.
I és que una de les principals virtuts del Joan Herrera és la seva capacitat per transmetre passió. És un polític que encara s’indigna, que no li rellisquen les coses, que té molt clar perquè vol estar en política. I això ho transmet. Per tant és un polític que acaba generant complicitats amb la gent que pot votar ICV i recels moltes vegades en la resta de votants. Per exemple se l’acusa sovint de ser massa “antisocialista”, jo no ho crec, el que passa és que encara s’indigna amb moltes polítiques que el PSOE fa dins dels paràmetres més neolliberals. Per tant la seva capacitat de confrontació no està en el fet de no confiar en altres forces polítiques, sinó en que vol ser molt fidel als seus principis polítics. I això està bé. M’agrada la seva capacitat de confrontació d’idees. No és un polític de matisos, sinó un polític de principis clars.
Diuen alguns que potser és massa jove, no hi estic d’acord. En Joan Herrera no és un jovenent acabat d’arribar. Porta molts anys de militància. Encara recordo quan el vaig conèixer. Quatre joves (llavors sí que ho eren de veritat) es van acostar a nosaltres perquè volien militar a Sant Martí. Eren el Joan, el Gabi, el Jaume i el Xavi. I van militar, a Joves i l’agrupació. En Joan ha passat per tant per tots els estadis de la militància abans de poder seguir fent passes clares per aportar la seva gran capacitat a la política. Que ningú s’enganyi la capacitat d’en Joan Herrera és molt gran, no és una jove promesa, és un polític molt consolidat i que segurament seguirà revolucionant l’activitat parlamentària, ara segurament a casa nostra. Però sols cal recordar la seva feina com a diputat a Madrid, no ha estat la feina d’un jove que vol aprendre, sinó la d’un polític que pot donar moltes lliçons.
I a nivell polític quina podria ser la seva principal mancança? Possiblement que mai ha governat. Ha jugat papers interns molt importants tant a les joventuts com a ICV, ha fet campanyes electorals molt bones i ha fet un magnífic paper com a diputat a Madrid. Ara però haurà de demostrar la seva capacitat de governar. I per tant no tan sols d’aportar la seva gran capacitat política sinó també demostrar capacitat de convèncer als aliats, de saber administrar les dificultats d’assumir responsabilitats i de saber dur a terme projectes concrets. Segur que ho farà bé, però no és senzill.
I a nivell personal també vull destacar que en Joan Herrera és un bon amic, una persona entranyable i amb el que es pot confiar. Una persona a la que li agrada parlar, i sorprenentment en un líder, una persona a qui li agrada escoltar. I podria dir moltes més coses de la seva personalitat, de les seves aficions i de la seva forma de veure la vida, pe`ro ell és molt gelós de la seva intimitat i per tant miraré de respectar-ho.

3 comentaris:

Maxi ha dit...

Hola Pere.

Estic d'acord en una part del teu article -encara, que no soc un gran conegut de Joan, el que només he vist en dues o tres ocasions, més o menys-. Tot i això, sense voler treure cap elogi sobre la figura de Joan Herrera, crec que vas massa ràpid al parlar que ho farà bé en el govern.

No dic que ens pugui anar bé les properes eleccions, si tenim un cap de llista amb la suficient capacitat de tornar a generar l'il.lusió que part de les nostres bases socials han perdut, ni que no ens pugui donar forces ideològicament parlant als descreguts -però encara militants a ICV-. Però, encara que Joan pugues fer tot això, que feina dura serà, queda generar el debat necessari sobre el futur govern d'esquerres que sortiria de les autonòmiques.

Em sap greu que doneu per fet cosses que no crec que encara hagin passat pel debat de la militància suficient. Farem govern amb les mateixes condicions??, una altre vegada amb interior??, ens menjarem les polítiques liberals en l'àmbit del treball, de l'educació, de la salut??. Tot igual que ara??, sense canvis de transformació reals??.

No dic que no fem govern, però tindríem que plantejar-nos si ho farem a qualsevol preu.

Salut Pere.

Pere Nieto ha dit...

Maxi, jo no estic preveient quin serà el resultat, estic expressant objectius i suposo que aquí coincidim. Voldria estar al govern, perquè crec que és com es poden transformar millor les coses. Les condicions objectives per ser al govern no seran senzilles, primer per la previsió de resultats que hi ha i segon perquè a més és cert que cal un debat a fons sobre en quines condicions estarem al govern si es donen les circumstàncies. Tot i així permete'm que també expressi il·lusions.

Maxi ha dit...

Perdona Pere, si semblo que vagi de Troll en el teu bloc. Tens tot el dret a expressar les teves il.lusions, alegries o penes, a l'igual que allò que creguis convenient. Al cap i a la fi, és el teu espai personal de reflexió -per molt que sigui un espai obert-.

En quant a si compartim o no objectius, tant en quant al tema de transformar, crec que si. Potser amb matisos -ja coneguem la pluralitat política de l'esquerra-, però en principi compartim el camí a fer, i és prou ample, i hi han tantes pedres i obstacles a superar, que millor junts que per separat -i això val per a la resta de formacions que és cataloguin de transformadores-. Això no vol dir, que quant parlem de radicalitat, en ocasions penso que és un eufemisme de revolucionari, que sembla que esta ja marcat com a terme "tabu". Encara crec en allò que es deia del objectiu final revolucionari. Diguem nostàlgic, que no seràs el primer.

Per últim, dir que penso com tu sobre Joan, i la seva capacitat per il.lusionar i reactivar espais de lluita perduts. Tornarà a ser ICV amb Joan un espai de lluita anticapitalista?.