Realment necessitem les vacances. L’altre dia la meva amiga Laura s’ho plantejava, jo no ho faré, les penso aprofitar i prou. Aquestes primeres 10 nits les passaré al Bagís, una casa de colònies que està entre Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm. És una casa totalment aïllada i ara encara es sent la remor de l’Eix Transversal, però abans ni això. Tenim el riu a prop i moltes ocasions de fer passejades i sobretot tranquil·litat. Aquest any a més om poqueta gent, la Laura, La Gemma, el Jaume, jo i quatre criatures força animades, la meva Berta, el Martí, el Nil i terremoto Andreu. Si algú s’anima a passar per aquí que m’ho digui, serà ben rebut, i una copeta de vi no li faltarà.
El primer dubte de les vacances era saber si agafava per l’Eix o anava per l’AP7. Com deia a aquesta casa de colònies fa molts anys que hi he anat, més de 25 el primer cop i per tant he optat per la via nostàlgica, quan no hi havia l’Eix, i he anat per l’AP7. Com a bon militant d’ICV he estat disciplinat amb les recomanacions del Departament d’Interior i he mirat d’anar sempre que podia pel carril de la dreta. Divertit, divertit com deia el Pérez Moya no sé si ho definiria, però es pot fer! Jo crec que des de que vaig treure’m el carnet de conduir que o anava per una autopista de tres carrils pel de la dreta. I avui també he estat més conscient del que arriba a molestar que algú vagi més lent pel teu carril podent anar per un de la dreta. També he de reconèixer que la gent avui condueix molt millor i amb més prudència que fa un anys. La persecució amb multes, radars, missatges morals ... crec que ha tingut el seu efecte i encara que emprenyi ha anat bé. Aquí cal reconèixer la tasca que va potenciar molt Montserrat Tura. ÉS ètic per exemple que hi hagi radars camuflats? Jo crec que és ètic, com ho és que hi hagi controls d’alcoholèmia i el dia que m’enganxin em cagaré en tot, però en el fons seria com queixar-se de que hi ha policia al carrer per evitar robatoris.
He arribat a la casa i l’Ernest ja havia marxat, havia deixat la família i se n’anava quatre dies de Rodriguez a Barcelona. Avui l’Ernest ha publicat un article a la primera pàgina del Periódico sobre la inauguració de l’estadi de l’Espanyol. A més de bon periodista és un perico rematat. L’hagués felicitat per la festa, per tenir estadi (tot i que no ho entenc, d’aquí a uns anys potser l’haurem de tornar a requalificar)i sobretot pel resultat d’ahir. Però li hagués fet dues preguntes. La primera és si realment les llums de fora de l’Estadi eren tant de Casino de la Vegas com em va semblar per la tele, per no dir d’un altre lloc més en la línia de Castelldefels. I la segona pregunta és com és possible que una afició que estrena estadi i guanya 3 a 0 al Liverpool dediqui les seves energies a insultar a la gent del Barça? Calia, no es poden esperar al derby? Li hauré de preguntar dijous quan vingui.
I després relax, passejar, escriure una estoneta, desfer la maleta, rentar plats (això també) i de cop i volta m’arriba una notícia, més ben dit LA NOTÍCIA, però encara no estic autoritzat a publicar-la. I ara a preparar-me per viure les meves darreres hores amb 41 anys, demà és el meu aniversari igual que el de l’Anna Mir, però no del mateix any. La veritat és que no em sento gran, no sé si és que realment estic bé o que tinc la síndrome de Peter Pan, però és igual, ho penso celebrar.
El primer dubte de les vacances era saber si agafava per l’Eix o anava per l’AP7. Com deia a aquesta casa de colònies fa molts anys que hi he anat, més de 25 el primer cop i per tant he optat per la via nostàlgica, quan no hi havia l’Eix, i he anat per l’AP7. Com a bon militant d’ICV he estat disciplinat amb les recomanacions del Departament d’Interior i he mirat d’anar sempre que podia pel carril de la dreta. Divertit, divertit com deia el Pérez Moya no sé si ho definiria, però es pot fer! Jo crec que des de que vaig treure’m el carnet de conduir que o anava per una autopista de tres carrils pel de la dreta. I avui també he estat més conscient del que arriba a molestar que algú vagi més lent pel teu carril podent anar per un de la dreta. També he de reconèixer que la gent avui condueix molt millor i amb més prudència que fa un anys. La persecució amb multes, radars, missatges morals ... crec que ha tingut el seu efecte i encara que emprenyi ha anat bé. Aquí cal reconèixer la tasca que va potenciar molt Montserrat Tura. ÉS ètic per exemple que hi hagi radars camuflats? Jo crec que és ètic, com ho és que hi hagi controls d’alcoholèmia i el dia que m’enganxin em cagaré en tot, però en el fons seria com queixar-se de que hi ha policia al carrer per evitar robatoris.
He arribat a la casa i l’Ernest ja havia marxat, havia deixat la família i se n’anava quatre dies de Rodriguez a Barcelona. Avui l’Ernest ha publicat un article a la primera pàgina del Periódico sobre la inauguració de l’estadi de l’Espanyol. A més de bon periodista és un perico rematat. L’hagués felicitat per la festa, per tenir estadi (tot i que no ho entenc, d’aquí a uns anys potser l’haurem de tornar a requalificar)i sobretot pel resultat d’ahir. Però li hagués fet dues preguntes. La primera és si realment les llums de fora de l’Estadi eren tant de Casino de la Vegas com em va semblar per la tele, per no dir d’un altre lloc més en la línia de Castelldefels. I la segona pregunta és com és possible que una afició que estrena estadi i guanya 3 a 0 al Liverpool dediqui les seves energies a insultar a la gent del Barça? Calia, no es poden esperar al derby? Li hauré de preguntar dijous quan vingui.
I després relax, passejar, escriure una estoneta, desfer la maleta, rentar plats (això també) i de cop i volta m’arriba una notícia, més ben dit LA NOTÍCIA, però encara no estic autoritzat a publicar-la. I ara a preparar-me per viure les meves darreres hores amb 41 anys, demà és el meu aniversari igual que el de l’Anna Mir, però no del mateix any. La veritat és que no em sento gran, no sé si és que realment estic bé o que tinc la síndrome de Peter Pan, però és igual, ho penso celebrar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada