Diari de vacances 2

No tinc intenció d’escriure el diari de vacances cada dia, sols faltaria, sols quan em vingui de gust. Avui ha estat el meu aniversari i puc assegurar que gràcies a Facebook ha estat el meu aniversari més mediàtic. Haver nascut en ple estiu t’estalvia algunes invitacions, és cert però també fa més difícil que la gent et feliciti. Avui he rebut un allau de felicitacions, trucades, sms, mails, alguna personal i sobretot a través del Facebook. Mai m’havia felicitat tanta gent, per``o també és cert que hi ha gent que encara no m’ha felicitat i queda poc més d’una hora per acabar el dia (Eduard, Jordi, Fernando, Mònica, Albert... no us ho tindré en compte, pensaré que ha estat sols un oblit). La veritat és que m’he estressat una mica, però ha estat molt maco. A partir d’ara intentaré entrar cada dia a Facebook per felicitar els aniversaris a la gent que tinc com a amics i mirar de fer una felicitacio una mica currada, la veritat, que he rebut de tot, alguns m’han tractat fins i tot de Joves, genial. Per cert si m’he oblidat de contestar a algú que em perdoni.
Deia que no escriuré cada dia al blog, en primer lloc per no imposar-me res en vacances, però en segon lloc perquè m’han començat a aparèixer al blog missatges en alfabet xinès o alguna cosa pitjor i no tinc clar què vol dir això. Interessen els meus escrits a l’Orient? (No ho crec, a vegades dubto que interessin a gent propera) M’estan amenaçant? (de moment no té impacte perquè no ho entenc. Algú em pot explicar què és això? Si us plau en català o castellà, frances, italià o anglès també m’espavilaré, però en xinès millor que no.
El dia ha estat prou bé. Fer una pressa al riu per mirar de guanyar un petit espai on banyar-nos (em sembla que això no deu ser gaire bo per l’ecosistema), passejar, menjar, anar a comprar ... i ara al vespre a rentar plats tot escoltant al MP4 Antonio Flores i Antonio Vega, ara ja he passat a Anthony and the Johnsons (tot Antonis, per cert). Us asseguro que casualitat, no és que estigui deprimit per haver fet anys. Per sopar hem fet un bon vi. Un Camins del Priorat 2007, també em va agradar el Toro que vam prendre ahir. Mirem de no repetir denominació d’origen, Visca la Diversitat. I de lectura he començat un llibre de Carlos Zanón, “Tarde, mal y nunca”, de moment molt bé, la veritat. I parlant de nostàlgies el dia del meu aniversari en Ramon Solsona m’ha fet reviure la meva etapa de jovenet explicant l’origen del nom d’un refresc mític “Mirinda” que he descobert que en esperanto vol dir “meravellós”, sols em faltaria tenir avui alguna descoberta de Mazinger Z. Bona nit.