dijous, 30 de juliol de 2009

Nou lideratge d'ICV a les catalanes

Quan vaig comentar que posava una enquesta al meu blog sobre si la decisió de Joan Saura de no presentar-se com a cap de llista d’ICV-EUiA a les properes eleccions, perjudicava o beneficiava a la coalició en Marc va comentar en el Facebook que això no hauria d’afectar, però sí qui assumiria el cap de llista. Realment no serà senzill. Cal destacar algunes coses que són importants. En primer lloc ICV té un electorat força ideològic i conscienciat, és a dir decideix si ens vota o no cada vegada. I ho fa habitualment per uns valors concrets i per tant atenent menys al líder concret que es presenta. I això té avantatges i inconvenients. De fet a les darreres eleccions generals en Joan Herrera va patir aquesta situació. Un valoració força positiva com a candidat, però en canvi un resultat que no s’ajustava a aquest sensació. Hi ha persones del nostre entorn electoral que possiblement no han compartit la nostra tasca de govern a Interior i que poden decidir reflectir-ho a les eleccions catalanes. El fet que el candidat o candidata no hagi tingut aquesta responsabilitat al Govern pot fer repensar el seu vot? No ho tinc clar. A més cada cop tinc més la sensació que els resultats electorals es decideixen, en gran part, al final de la campanya i en funció de la televisió.
La persona que encapçali la llista sí que definirà uns valors i unes prioritats i això sobretot és important per reforçar determinats sectors dels nostres votants, no tant per aconseguir noves bosses de vots. Diuen que les persones amb més possibilitats són Raül Romeva, Dolors Camats i Joan Herrera. En tots tres casos el valor de la renovació generacional estaria garantit, però en el fons tenen també perfils amb accents diferenciats. Totes tres persones crec que podrien fer bé aquesta tasca i a més són tres persones a les que els hi tinc una confiança personal. Jo tinc clar qui voldria que ocupés aquest lloc, però si en Joan Saura no ho ha volgut dir, jo no seré menys.
Ara també s’està plantejant la possibilitat de que hi hagi primàries perquè es presenti algun candidat alternatiu. Si és així em semblarà perfecte. Sóc de l’opinió (potser minoritària) que una persona escollida entre diversos candidats amb un 60% dels vots d’unes primàries està més legitimada que una persona que aconsegueix el 90% dels vots sense candidatures alternatives. Si la “proposta oficial” és qui m’imagino entre les tres persones que abans he esmentat tinc clar que defensaré amb passió a la “candidatura oficial”, però veuré bé que altres persones impulsin una candidatura alternativa. Estic convençut que del procés d’elecció del candidat o candidata d’ICV-EUiA a les eleccions en sortirem enfortits coma organització i en millors condicions per afrontar la campanya electoral, i al setembre ja parlarem del nom.