Patrícia Gabancho parla dels Tres Turons

El passat 8 de juliol la periodista Patrícia Gabancho va escriure un article al diari el País on plantejava la seva posició sobre el projecte de remodelació de Tres Turons. És evident que tothom té dret a posicionar-se a favor o en contra d’un projecte urbanístic o de la seva gestió, però hi ha aspectes que no es poden dir amb tanta alegria, segons el meu punt de vista. “Es un parque a medio establecer, que tampoco hace falta gastarse mucho dinero en algo que ya existe”. Primer error, el Parc dels Tres Turons no existeix, com a mínim no existeix res que s’assembli al projecte que es vol desenvolupar. Amb aquest criteri mai invertíem ni un euro en cap carrer, perquè ja existeix. La veritat és que si sha mirat el projecte de Parc dels Tres Turons veurà que precisament el que cal és una inversió molt profunda. També planteja que “el Ayuntamiento, puesto a dibujar el parque a su gusto las ha afectado”. Doble error. El Parc delimita una nova dimensió menor de la plantejada inicialment per tal de fer-lo possible. El projecte de Parc parteix d’una proposta del reconegut ecòleg Ramon Folch i per tant l’Ajuntament no ho fa al seu gust, sinó amb criteris (que es poden compartir o no, però amb criteris) i en segon lloc val la pena recordar una cosa, l’actual projecte desafecta cases, no les afecta i això és fonamental. I també planteja una nova perla, al meu entendre demagògica, “El parque está ahí, sin merma. ¿Hace falta despojar a esos vecinos de su pasado?”. Primer de tot les situacions vitals i personals de cada habitatge són diferents als Tres Turons, hi ha molta gent que ja va comprar afectat i per tant un preu inferior al mercat, gent que ha heredat la seva casa de la família, gent que hi ha viscut tota la vida i gent que ha arribat fa poc, molt poc. De totes maneres Patrícia Gabancho reflexiona sobre un aspecte que darrerament he sentit diversos cops, el dret de la ciutadania a mantenir el seu habitatge i a no ser afectat i reallotjat per un pla urbanístic. En aquests casos sempre recordo el mateix. Aquesta gent defensa que va ser un error obrir la platja a la ciutat i garantir que s’hi pogués accedir de forma fàcil? O és que algú es pensa que no vivia ningú en la transició entre el Poblenou i la platja? O és que algú es pensa que no es va reallotjar gent per obrir el parc del Guinardó cap a la muntanya? Molts dels grans projectes urbanístics que s’han fet en aquesta ciutat i en qualsevol ciutat han significat afectacions i rellaotjaments. Portar el tema al terreny partidista com pretenen alguns cartells del Turó de la Rovira és un error des del meu punt de vista i tractar amb lleugeresa aquest tema, com si fer projectes urbanísitcs fos robar el passat a la gent és un altre greu error. El problema no ha de ser aquest. Hi ha dues qüestions claus en aquest tema. Una primera que es pot debatre i una segona que o admet discussió. La primera qüestió és quin model de Parc volem i quines mesures s’han de prendre per aconseguir-ho, i aquí n’ haurem de parlar molt. La segona qüestió no es pot discutir, cal garantir un bon procés informatiu i un reallotjament just quan sigui necessari.