dimarts, 2 de juny de 2009

ICV al govern de Barcelona (II)

En un dels meus darrers articles parlava sobre com podia influir ICV dins del govern municipal de Barcelona. Explicava exemples de la nostra capacitat d’influència però m’acabava preguntant si aquesta influència era suficient. Crec que no, tot i que com ja avançava no és una tasca senzilla. A partir del comentari al post també vull desenvolupar algunes altres idees.

És cert que hi ha un problema de model de ciutat. Ens costa tenir clar que volem que sigui Barcelona quan sigui gran. Tothom té clar que el creixement de Barcelona a cop de gran esdeveniment està esgotat i que cal fer el gir cap a la gestió més quotidiana. Però qui ho expressava així fa deu o cinc anys? És cert que potser el plantejament ha de ser més valent però dir al 2004 que apostàvem per la Barcelona en minúscules va marcar una tendència. Però a vegades també hem de partir de quina ciutat tenim i si ens agrada. A mi personalment m’agrada força l’actual model de ciutat de Barcelona i de fet els grans problemes que crec que tenim venen de l’encert de model. Barcelona és una ciutat atractiva i agradable (i no dic atractiva referint-me al turisme de borratxera o comiat de solters). Barcelona és una ciutat exemple per a molts d’inclusió social, de convivència, de festes populars, de respecte medioambiental o d’accessibilitat. Barcelona és una ciutat mixta on hi ha gent que hi viu, que hi treballa, que estudia, que es diverteix , que compra ... i on molta gent ho fa tot alhora. I aquest èxit de model de ciutat ha comportat dos dels grans problemes de la ciutat. El procés d’encariment de l’habitatge i de la vida a la ciutat que fa que molta gent jove trobi greus dificultats per tal de seguir vivint a la ciutat i la pressió turística i especulativa que converteix espais de la ciutat en parcs temàtics o espais sense identitat. I després hi ha errors. La ciutat ha anat desplegant projectes urbanístics a vegades amb major o menor encert. I finalment podríem parlar de la gran dificultat de crear complicitats que hem tingut com Ajuntament amb la ciutadania i el moviment associatiu. Però hi ha molta gent que lluita per un altre model de ciutat, no ho oblidem.

I és cert que en aquest àmbit la influència d’ICV no sempre ha estat prou important. Però no oblidem que tenim 4 regidors de 41, que cada cop que no hem arribat a un acord amb el PSC, aquest ha signat l’acord amb les altres forces polítiques, que molts dels aspectes que defensem no generen majoria social i molt especialment entre aquells sectors que poden generar opinió pública i que certament tenim una debilitat organitzativa que alguns mirem d’enfortir des de dins. De totes maneres si tirem mà dels arxius veurem que avui Barcelona ha evolucionat força cap a plantejaments que fèiem des d’ICV i que fa uns anys eren molt minoritaris. Crec que ningú discuteix que l’Àrea d’Acció Social no ha tingut el mateix pes ni la mateixa política quan ho ha portat la nostra organització. I és cert que ens costa fer un seguiment acurat d’alguns temes urbanístics o d’alguns districtes de la ciutat. Però per invertir aquesta situació crec que calen alguns aspectes molt importants. Ho desenvoluparé en el proper article que tancarà, suposo, aquesta sèrie.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Realment no és fàcil estar al govern, pero jo crec que heu fet coses importans a la ciutat

Anònim ha dit...

No es facil estar al govern, pero tambe heu fet coses intolerables que farian dimitir a cualsevol. A altres puestos del mon, esclar.