IU, Rosa Aguilar, premsa ...

La decisió de Rosa Aguilar d’assumir una Conselleria del govern andalús i de deixar IU obre dues vies de reflexió interessant entre moltes d’altres. La primera és la gent que ocupa un càrrec en l’administració d’un altre partit, fet que vincula el cas amb el d’Ignasi Guardans, i la segona és la situació d’IU i el seu tractament mediàtic.
En relació a la primera cosa no tinc res a dir que algú decideixi abandonar la seva militància política dins d’una formació, i més com en aquest cas quan el divorci entre IU i Rosa Aguilar era ja públic des de feia molt temps. Jo mateix he rebut a ICV gent que provenia d’altres formacions polítiques o bé mantinc molt bona relació amb persones que van entrar a Joves amb Iniciativa en el seu moment i que ara militen a altres formacions. El que no m’agrada és quan es tracta de transfuguisme mantenint el càrrec que s’ha guanyat per la via de les eleccions o bé, com en aquest dos casos que he esmentat, quan l’allunyament polític es fa just que s’obté un nou càrrec. Tothom pot decidir en un moment determinat que el seu espai polític ja no està a l’organització on milita i pot decidir marxar, és legítim. I tothom pot decidir acostar-se (militant o no, en aquests dos casos no s’ha fet a través de la militància al PSOE), però crec que cal deixar passar un temps. Crec que Rosa Aguilar hauria d’haver acabat la seva etapa com a Alcaldessa. Primer per respecte als electors, segon perquè no em sembla correcte canviar directament de càrrec i en tercer lloc perquè hauria d’haver donat una oportunitat a la nova direcció d’IU recentment escollida. En el cas de Guardans no sembla fàcil desvincular la seva decisió del cabreig per no ser cap de llista i no d’una decisió més de fons. Ell planteja la seva decisió com a estrictament professional, seria el mateix que dir que jo sóc Conseller Tècnic d’Horta-Guinardó exclusivament per decisió professional.
Sobre la situació d’IU m’agradaria pensar que la nova direcció podrà reconduir la greu situació electoral que tenia la formació política. Calen forces d’esquerres amb capacitat d’influir en les decisions polítiques, amb capacitat d’aglutinar projectes alternatius i en aquest sentit el paper d’IU ha de ser fonamental. L’actual situació de crisi necessita de respostes estructurals. No cal arreglar el vehicle en el que estem corrent la cursa, cal canviar de vehicle, de velocitat, d’objectius i de regles de joc. I això no defensa el PSOE, per tant la veu d’IU és necessària a l’estat. I sabem que els mitjans de comunicació no hi ajudaran. L’enquesta de diumenge de el País, per exemple, destacava que el PP ja aventatge al PSOE (preocupant, sens dubte), la diferència entre ambdues formacions seria ara de 1’2%, però en canvi no deia que el principal canvi de tendència és l’augment significatiu d’IU en intenció directa de vot que passaria de 2’8 a 4’8, sent la única formació que milloraria resultats, juntament (dada interessant que dubto que es confirmi a les eleccions) amb el vot en blanc que passaria del 1’3 al 5’3. Sempre poso dubtes a les enquestes i més quan sols recullen 505 entrevistes a l’estat, però del que dubto aquí no és tant de l’enquesta sinó del respecte de El País per IU que no hi dedica cap referència a una millora significativa dels resultats.