dijous, 28 de maig de 2009

ICV al govern de Barcelona (1)

Quin és i quin ha de ser el paper d’ICV-EUiA dins del govern municipal de Barcelona? Aquesta pregunta inclou bona part d eles inquietuds que ens donen voltes a gent d’ICV que tenim ganes de donar-li voltes a les coses per tal de millorar el nostre treball polític. És per això que també serà el tema del proper sopar tertúlia de gent al voltant d’ICV Poblenou el proper dijous 18 de juny amb la presència de Ricard Gomà. És evident que no serà en el sopar on haurem de trobar les respostes, tot i que si surten idees seran benvingudes, però sí que en l’Assemblea d’ICV de Barcelona dels propers 3 i 4 de juliol haurem d’avançar. Però voldria fer algunes reflexions perquè a més aprofitaré per respondre alguns dels comentaris que em fa arribar un company d’ICV del Poblenou. Això sí ho faré en diversos articles.
D’entrada dir que el tema no és senzill i ho dic en un doble sentit. No és senzill explicar el nostre perfil propi a la ciutadania en general i no és gens senzill tenir perfil propi dins del govern actual. Per tant hem de saber com explicar-ho i sobretot com definir-lo. Sobre la primera part no li donaré moltes voltes. Els mitjans de comunicació no dediquen gaire espai a la informació local i a part de conflictes molt concrets no apareix gaire l’acció de govern i menys la del soci minoritari. En segon lloc l’organització és massa dèbil per cobrir aquest dèficit amb una explicació boca orella. I en tercer lloc encara ens falta capacitat per ajudar a difondre la nostra feina des del ciberespai, tot i que cal valorar molt esforços com el del blog del Ricard Gomà. Eines que ens permetrien donar-nos a conèixer en igualtat de condicions són encara molt poc utilitzades a la nostra organització.
No és senzill marcar perfil propi dins d’un govern quan ets un soci minoritari, però més difícil és fer-ho quan a sobre el govern no té majoria. A més, què vol dir marcar perfil propi? Sovint s’equipara marcar perfil a discrepar del grup majoritari i és evident que això és una petita part. Jo diria que una formació com ICV pot marcar perfil propi en tres àmbits: liderant temes dins de les àrees pròpies de govern, discrepant d’algunes de les actuacions del soci majoritari o bé influint en les altres àrees de govern que no són directament responsabilitat pròpia. En el primer àmbit crec que podem trobar exemples prou significatius de les diferents àrees que ocupem la regidoria. En l’àmbit d’acció social és evident, sols cal veure el Programa d’Acció contra la Pobresa, un programa amb un suport de les entitats que treballen en aquest camp mai vist i que sols ho portàvem nosaltres en el programa electoral, quan la resta eren reticents a esmentar la paraula pobresa nosaltres hem aconseguit l’acord de govern per impulsar aquest programa. O bé una nova contracta de neteja ambiciosa tècnicament i medioambientalment. O el primer pla sobre el col·lectiu lèsbic, gai, transsexual i bisexual. O el Congrés de Dones que es celebrarà aviat o el tractament de la prostitució (i per un dia no parlo d’Horta-Guinardó). Són exemples de temes liderats des de regidories d’ICV i que tenen un marcat perfil propi, en el plantejament i en la manera de tirar-ho endavant. I sinó que ho preguntin a les entitats de dones o de benestar social .
Hi ha una segona manera de marcar perfil propi, discrepar de les propostes del partit majoritari del govern i votar-hi en contra. Això es pot exercir poques vegades durant el mandat, per temes que siguin molt importants i molt vinculats als principis. Ho va ser el mandat passat l’ordenança del civisme i ho ha estat recentment la recuperació del castell de Montjuic. També ho pot ser en breu el projecte urbanístic del Miniestadi, tot i que esperem que no sigui així. I la tercera forma de marcar perfil propi és influir en àrees governades per regidors del partit majoritari però aconseguir introduir alguns aspectes significatius del nostre programa com ha estat per exemple la connexió dels tramvies per la Diagonal dins del debat participatiu per la reforma d’aquesta important via de la ciutat. Per tant marquem perfil propi en els tres àmbits, però suficient?

1 comentari:

La peixatera ha dit...

Estic força d'acord amb aquest anàlisi. Però el problema de fons d'ICV a Barcelona no és "marcar perfil propi". De fet, són dos els problemes de fons:

1) Un, i ho admeteu amb la boca petita, és el problema d'una organització molt feble: uns 600 militants a tota la ciutat, encara que hagin augmentat respecte les xifres d'anys enrera, són irrisoris. Sense anar més lluny, hi ha associacions de veïns que tenen aquest número de socis cotitzant en un sol barri (i una massa crítica i qualitativa de gent militant cada setmana que, en conjunt, i sense anar sobrats a la ciutat, supera la capacitat dels quadres d'ICV a Barcelona; ja té raó qui diu que la FAVB és des de fa temps l'autèntica oposició i fàbrica d'idees crítiques a la ciutat). ¡I després resulta que el moviment veïnal encara ha de sentir-se dir que és poc representatiu quan, per exemple, critica la falta de participació i el buidat de contingut de facto de la descentralització que suposa la nova i no consensuada divisió de barris amb els seus consellers o comissaris a sou dels partits!

2) I aquí apareix el segon problema de fons, segurament el més important: el model de ciutat i la seva concreció efectiva. Perquè després de 30 anys d'ajuntaments democràtics, i com recordava fa poc el periodista Enric Company a El Pais (http://www.elpais.com/articulo/cataluna/vistazo/critico/anos/elpepiespcat/20090526elpcat_5/Tes), no és marcant perfil que les esquerres polítiques, que han fet bé moltes coses al món local, poden esquivar la responsabilitat que tenen en la consolidació d'un model de ciutat, urbanístic i econòmic, especulatiu i agressiu amb l'entorn social popular i el medi ambient. Fins i tot el PSC va admetre fa mesos que el 'model Barcelona' està esgotat i que té no pocs vicis. Però cal corregir-ho no de boquilla sinó d'arrel, radicalment, i encara més en temps de crisi. I això no se soluciona només amb bons plans contra la pobresa com el del Ricard Gomà ni encara menys "marcant perfil" o recordant que ICV ja va parlar el 2004 de la "Barcelona en minúscules". Cal ser més valents.