Custodia Moreno, Medalla d'Honor

L’altre dia vaig parlar de la Medalla d’Honor a la Plataforma Salvem Can Fargues. Avui parlaré de la proposta de la Custodia Moreno. En primer lloc dir que la Custodia és amiga meva i per tant és difícil ser objectiu. Però qui coneix de veritat la seva trajectòria vital sap que és un premi merescut. El seu reconeixement arriba quan ja s’ha jubilat laboralment de la seva relació amb l’Ajuntament, primer com a Comissionada d’Alcaldia i després a l’Agència del Carmel. La Custodia no ho ha tingut fàcil, ha estat una dona de lluita per tal de tirar endavant la seva vida i la de la resta de la seva gent, el barri del Carmel. És una persona plenament fidel als seus principis i a les seves conviccions i això l’ha acabat fent incòmode per molta gent del moviment associatiu i per l’administració, però igual que ha estat incòmode perquè ha estat fidel a ella mateixa també ha estat insubstituïble.
No és fàcil trobar reivindicacions històriques del barri on ella no hagi estat liderant o participant activament. Molta gent s’ha format al seu entorn per ser membre del moviment veïnal. Molta gent ha entès com es vivia i què van representar les barraques gràcies a la seva experiència. Amb aquesta Medalla es reconeix la seva tasca al llarg de molts anys, però també es reconeix (tot i que a vegades pot semblar una amenaça en el seu cas) que pensa seguir treballant pel seu barri per allò que creu. Sense por a criticar als poders públics o a les entitats, defensant allò que ella creu. Persona clarament d’esquerres però militant a la seva manera, com en tot.
Ens hem discutit per molts temes però reconec que he après molt d’ella i que per això li tinc un profund respecte i carinyo. Era una medalla necessària i que teníem pendent.