Divendres passat es van presentar les conclusions del Workshop celebrat al nostre Districte dins del Màster d’Intervenció en el Paisatge de la Universitat Autònoma de Barcelona sobre el Parc dels Tres Turons i el Turó de la Rovira. Quatre grups d’estudiants del Màster ens van donar a conèixer propostes d’intervenció en aquest espai tan emblemàtic després tan sols d’una setmana de treball. Va ser molt interessant i enriquidor. El públic, a més de la resta d’estudiants, érem representants del Parc de Collserola, del Museu d’Història de la Ciutat, de l’Agència del Carmel, del Memorial Democràtic de la Generalitat o del Districte d’Horta-Guinardó. Escoltar gent de casa nostra o d’Itàlia que ens parlen amb frescor i sense condicionant sobre com hauria de ser l’espai dels Tres Turons i sobretot del Turó de la Rovira és molt interessant. Espero disposar de les conclusions dels grups per poder explicar algunes coses és a fons, però sols cal veure la primera preguntar que van llençar al públic sols començar la sessió. El Turó de la Rovira: fons o forma?
La pregunta no és tan sols un joc de paraules o el títol per explicar alguna cosa. Un dels elements que va sortir al llarg de tots els debats va ser la necessitat de posar en valor el Turó i el seu patrimoni. Fins ara el Turó d ela Rovira ha estat el fons de la ciutat, un decorat que enllaça la ciutat amb la muntanya, un element conegut sols pel fet de ser un Turó que es visualitza des d’alguns llocs de la ciutat i on els elements més visibles són el dipòsit d’aigües i l’antena. El Turó esdevé fons de la ciutat. Un dels plantejaments que ens feien els diversos grups de treball era convertir el Turó en forma. És a dir convertir-lo en espai singular que es mira des del propi Turó i s’aprofita en totes les seves potencialitats.
El Turó de la Rovira té potencialitats culturals d’alt nivell que s’aniran concretant en el projecte de musealització actualment en marxa. Les restes ibèriques, de les bateries de la Guerra Civil i del barraquisme són els elements més significatius de caràcter patrimonial, però el Turó també és un espai des d’on interpretar la ciutat i la seva evolució. El propi dipòsit d’aigües, les antenes o els graffities ens ajuden a llegir la ciutat. I a més ho podem fer des de l’espai de la ciutat que ofereix una millor visió en 360 graus de la ciutat. Cap altre lloc natural de la ciutat ens permet veure la ciutat en tota la seva extensió. Però el Turó de la Rovira té altres potencialitats i al llarg de les xerrades es van anar desenvolupant, com a espai memorial democràtic, com a reserva botànica, com a espai de pràctica esportiva, com a lloc de passeig.
Em fa il·lusió haver participat fent una xerrada (amb el Toni Coll) sobre el Turó, podeu llegir aquestes intervencions en aquest enllaç, però sobretot em fa molta il·lusió haver escoltat propostes sobre els Tres Turons molt interessants, algunes irrealitzables, però totes elles provocadores i interessants. Davant de qui aprofita el projecte dels Tres Turons per desgastar, altres fan propostes de futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada