dissabte, 9 de maig de 2009

Custodia Moreno, Medalla d'Honor

L’altre dia vaig parlar de la Medalla d’Honor a la Plataforma Salvem Can Fargues. Avui parlaré de la proposta de la Custodia Moreno. En primer lloc dir que la Custodia és amiga meva i per tant és difícil ser objectiu. Però qui coneix de veritat la seva trajectòria vital sap que és un premi merescut. El seu reconeixement arriba quan ja s’ha jubilat laboralment de la seva relació amb l’Ajuntament, primer com a Comissionada d’Alcaldia i després a l’Agència del Carmel. La Custodia no ho ha tingut fàcil, ha estat una dona de lluita per tal de tirar endavant la seva vida i la de la resta de la seva gent, el barri del Carmel. És una persona plenament fidel als seus principis i a les seves conviccions i això l’ha acabat fent incòmode per molta gent del moviment associatiu i per l’administració, però igual que ha estat incòmode perquè ha estat fidel a ella mateixa també ha estat insubstituïble.
No és fàcil trobar reivindicacions històriques del barri on ella no hagi estat liderant o participant activament. Molta gent s’ha format al seu entorn per ser membre del moviment veïnal. Molta gent ha entès com es vivia i què van representar les barraques gràcies a la seva experiència. Amb aquesta Medalla es reconeix la seva tasca al llarg de molts anys, però també es reconeix (tot i que a vegades pot semblar una amenaça en el seu cas) que pensa seguir treballant pel seu barri per allò que creu. Sense por a criticar als poders públics o a les entitats, defensant allò que ella creu. Persona clarament d’esquerres però militant a la seva manera, com en tot.
Ens hem discutit per molts temes però reconec que he après molt d’ella i que per això li tinc un profund respecte i carinyo. Era una medalla necessària i que teníem pendent.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

En moments de descrèdit de qualsevol lluita donar la Medalla a una autèntica lluitadora és reconfortant. En queden poques com la Custodia.

Lluís Valls

Anònim ha dit...

Custodia se lo merece.

Un vecino

Otto Hans Nitsch Garriga ha dit...

Me parece muy bien que Custodia reciba este reconocimiento. Desde la "Associació de Veïns i Veïnes Joan Maragall del Guinardó" van los mejores deseos para ella.

Jordi Fornés Garcia ha dit...

Aquest és un dels punts culminants d'un reconeixement que ha tingut al llarg de la seva vida amb tot allò que ha aconseguit i que no ha estat poc

Agustí Xifre ha dit...

Moltes vegades, en reunions, en plenaris, he buscat la seva mirada esperant una aprovació al que en aquell moment jo estava plantejant, com si fos la meva mestra i es que això ha sigut per molts de nosaltres: mestre i una bona jutgessa.
Ben donat i sigui ben rebut, Felicitats.

Agustí

Anònim ha dit...

Estoy totalmente de acuerdo con Agustí. Es un ejemplo para todos nosotros y forma de la historia contemporanea y futura de nuestro barrio. Un orgullo para sus vecinos

AVV Can Baró ha dit...

Nuestro apoyo, satisfacción y cariño para Custodia desde la Associació de Veïns i Veïnes de Can Baró

Anònim ha dit...

Felicidades Custodia.
Los reconocimientos al trabajo bien hecho siempre son gratos.
Me acuerdo de Tramuntana, de las barracas, los pisos verdes.. y tantas batallas libradas.
Orgullosos siempre de contarnos entre tus vecinos y amigos.

Javi y Paki

Oscar ha dit...

Buenas tardes a todos,

Me llamo Oscar Dhooge, soy de origen Belga y vivo desde diciembre 2005 en Poble Sec.
Estoy haciendo un proyecto documental fotográfico para mi curso de documental de autor, referente a la gente mayor que tenían relación con lo que eran las barracas de BCN.


Me gustaría averiguar si habría interés en participar en mi proyecto sobre el rostro olvidado del pasado de las barracas.

Me quedo buscando mas información sobre aquella época, y mas bien gente que tenían relación o pueden poner testimonios referente a la era de las Barracas.

Es para plasmar la memoria y la visión, que no queda nada perdida, porque cada vez hay menos personas de aquella época.
Así que, si conocéis personas que quieren y pueden participar, bienvenida será!

Un resumen corto;
Se trata de hacer entrevistas abiertas, donde el testimonio esta central, basado en memorias, anécdotas tal vez con algún material físico, y lo grabo con videocámara, ademas plasmo momentos de las entrevistas con fotografías, y busco enlaces con situaciones contemporáneas del fenómeno de Infravivienda, reflejado mediante fotografía.
Posteriormente se junta todo como un documental presentado en estilo multi-media (vídeo cortometraje y fotografía)

Para mas información, ruego a ponerse en contacto conmigo: oscardhooge@yahoo.com

Gracias para su interés, y en espera de una respuesta,

Un saludo

Oscar Dhooge