dimarts, 28 d’abril de 2009

Guardiola i política

Josep Guardiola està fent una gran tasca al FC Barcelona. Ha aconseguit motivar a l’equip, mantenir la disciplina entre els jugadors i donar una molt bona imatge del club. Però és possible que una de les seves principals virtuts i la més sorprenent ha estat la seva absoluta moderació i discreció. Totes les seves declaracions públiques es basen en que encara no hem aconseguit res, que el partit serà molt difícil, que no es pot menysprear al rival, que si ens adormim ho podem perdre tot. El món del futbol és complex, no és fàcil mantenir un alt nivell de forma constant i avisar de les dificultats, recordar en cada moment on som i no anar variant els objectius en funció dels resultats és una bona estratègia. Josep Guardiola sap que si no guanya títols no el valorarà ningú, però ha optat per construir un projecte més estable i amb possibilitats d’aconseguir-ho tot que optar per l’èxit a cada setmana.
En política estem massa allunyats del Josep Guardiola. Ens movem per la immediatesa, pel resultat concret, per la imatge. La cimera franco-espanyola ha estat un exemple clamorós però podríem trobar exemples constants. Es fan greus acusacions públiques i al cap d’uns dies ningú ho ha confirmat ni ha rectificat. Tothom assegura resoldre-ho tot si governa (ja pot ser el finançament, la crisi mundial, la grip porcina o el baix nivell d’Eurovisión), enlloc de parlar de la dificultat de resoldre els problemes d’avui dia. Parlar de dificultats, de complexitat, de que no tot està a les nostres mans no sembla una bona estratègia. Dir que afrontarem els problemes amb esforç, amb serietat i sent fidels als nostres principis no es valora, ens agrada més l’estratègia del real Madrid i del “canguelo” de fer veure que tot ho tenim controlat, que no necessitem a ningú, que segur que no podem fallar.
L’altre dia parlant amb el Joan, un representant veïnal i persona d’un alt nivell de debat, em va comentar que n’estava fart de les polítiques d’imatge de les administracions. Li vaig acceptar una part del seu raonament, estem massa pendents de resultats immediats, de titulars que ajudin i de victòries immediates però també li vaig preguntar què creia ell que passaria si un equip de govern no es preocupés d’aquestes coses. Com percebria la gent un equip de govern que treballés amb vistes al futur mitjà no a la immediatesa. Què passaria si ens oblidéssim d’exposicions, anuncis i titulars. La seva resposta també vas er clara : “perdrien les eleccions”. Tenim per tant un greu problema. Tota la societat. Caldria invocar a l’esperit Guardiola. Acceptar que les coses no són senzilles, no obsessionar-nos en vendre cada victòria de diumenge com un campionat, sinó treballar més a mig termini, consolidant les coses, respectant a tothom. No podem basar la política en la infal·libilitat. No podem construir la nostra societat sense complicitats fortes. Però no és senzill mirar de construir des del dia a dia aquesta política quan això no comporta un reconeixement.
La meva activitat política és de perfil baix com diria una coneguda meva i per tant jo no necessito preocupar-me gaire per aquestes coses. L’equip de govern del Districte d’Horta-Guinardó amb l’Elsa Blasco al capdavant ha demostrat abastament que es pot equivocar però que diu les coses clares. Que defensa allò que creu i que per tant molt sovint el conflicte està servit. Jo entenc que el conflicte és sols una via per arribar a acords més estables i a solucions més bones. Però per treballar en aquesta línia no podem estar preocupats per acabar cada reunió amb un somriure, per no tenir cap enfrontament dialèctic, per tenir a tothom content. En poca estona començarà el Barça-Chelsea i espero que el resultat sigui molt positiu per a nosaltres i que surti Guardiola i digui que no hem guanyat encara res, que a Londres igualment haurem de patir i que no tenim temps per a celebrar res perquè dissabte tenim un altre repte molt difícil. I se Guardiola s’equivoca ho haurem d’acceptar i felicitar-lo perquè ha intentat consolidar un model abans d’optar per la immediatesa.

1 comentari:

Josep Ramon Aragó ha dit...

Hola, company!
Aquest article fa pensar i mereix ésser comentat. No se m'acut res a afegir, però, com a mínim, que consti que algú l'ha llegit.

Josep Ramon Aragó