dilluns, 20 d’abril de 2009

ERC, Carretero i Independència

Sembla ser que Joan Carretero proposa la creació d’un partit polític que es presenti a les properes eleccions autonòmiques, recollint un ampli ventall ideològic a les seves files i que després de les eleccions el Parlament faci una declaració unilateral d’independència que sigui ratificada per referèndum. Crec que és una mala notícia. Fins ara havia seguit els intents de crear un partit d’aquestes característiques, però els impulsors, fins ara de Catalunya Acció, creia que no suposaven en cap cas una aposta prou destacada, tot i els esforços de mitjans de comunicació com l’Avui i E-notícies de donar-lis vidilla. La proposta de Joan Carretero, però, representa una aposta més consolidada i amb estructura. I no hi estic d’acord per diversos motius, però sobretot per dos, pel seu caràcter transversal i per la seva oportunitat. No crec que es pugui construir un partit que reculli diferents orientacions ideològiques. Estem vivint un moment de crisi econòmica d’una gran importància i que afecta a la vida real de moltíssimes persones, les respostes a la crisi no poden ser iguals per a tothom i per tant no crec que es pugui votar a una formació política que no es situï clarament en quines propostes té. Igual que pels serveis socials, el dret a l’avortament, la immigració ... no podem fer un partit que no afronti això com a prioritats i que sigui transversal, es converteix en conservador. Per altra banda no crec que sigui el moment, no té el do de l’oportunitat. Catalunya s’està jugant molt en el debat sobre el finançament i el desenvolupament estatutari. Cal esgotar, com sigui, aquest procés i a partir d’aquí prendre decisions. I tampoc és oportú per a ERC. Seré molt clar, no vull que ERC pateixi més crisi internes. A vegades tenim la temptació de pensar que una crisi en un dels partits competidors o amb els que tenim electorat fronterer ens pot afavorir. Crec que ICV no sortiria en cap cas beneficiada d’una crisi important a ERC. Les previsions electorals són els que són i sense un bon resultat de les totes les forces d’esquerres no tindrem governs d’esquerra ni a la ciutat ni al país, i aquest no és el meu objectiu. Prefereixo consolidar el vot d’ICV i mirar de mobilitzar votants desencantats que voten en blanc o han anat a l’abstenció que esperar beneficiar-me d’unes restes d’una crisi d’un partit amb el que vull construir el futur polític. Per tant no comparteixo res del que planteja Carretero com a estratègia. I com a principis? Reconec que cada dia que passa i veig com evoluciona la situació política i les respostes que es reben des del govern espanyol crec que és evident que cal avançar d’una manera valenta i decidida envers un grau d’autogovern suficient per Catalunya, sense excloure cap sostre. Avui veig la Independència de Catalunya com un objectiu més necessari que fa un temps i per tant no vull renunciar a cap escenari.

3 comentaris:

Pep Aloma ha dit...

El millor que podria passar és no necessitar a ERC i que PSC i ICV governessin sols. Tots sabem el nivell d'ERC.

Anònim ha dit...

Ja podeu començar a apretar perquè avui mateix ja parlen d'eleccions anticipades a la Generalitat i això seria un desastre

Anònim ha dit...

el millor que podria passar es que governessin els que treguin mayoria y no haber de patir la dictadura dels partits minoritaris, que aprofiten la desastrosa llei electoral per impusa el seu criteri minoritari i antidemocratic i que porten 30 anys traint als seus votans i a la resta de ciutadans, nomes mirant pels seus interesos partidistes i cambian "cromos" amb qui faci falta, per tal de no perdre la poltrona. aprofiteu que "US QUEDA POC"