dimarts, 21 d’abril de 2009

Accessibilitat

L’altre dia a través del Facebook (cada dia veig que és una eina magnífica d’informació), vaig veure un debat molt dur entre una entitat i el meu amic Antonio Centeno, que es queixava durament de que havia estat exclòs d’un acte al que teòricament havia d’assistir com a ponent. Els organitzadors li demanaven disculpes perquè no havia pogut assistir i ell responia que no acceptava les disculpes i que no era ell que no havia pogut assistir, sinó que no l’havien deixat assistir.Dissabte vaig coincidir a la jornada de portes obertes d’un pis per a afcetats d’espina bífida amb l’Antonio Centeno i vam parlar del tema juntament amb el Rafa Reoyo. El problema va ser que ni la tarima des d’on havia d’intervenir l’Antonio era accessible ni podia tornar del lloc de la xerrada amb transport adaptat. Com a organitzador que sóc d’activitats podria ser molt comprensiu amb l’entitat que organitzava el debat, però he d’acceptar que l’Antonio té tota la raó. Cada cop que organitzem una activitat pública en el que hi ha gent que degut a la seva diversitat funcional no pot participar estem cometent un greu error que no es pot resoldre amb bona voluntat o lamentant que una persona no hagi pogut assistir. No vull apropiar-me dels arguments de l’Antonio però és certa una reflexió que em feia; què passaria si a un lloc on està previst fer un debat no es deixés entrar a una ponent perquè és dona? Segur que l’acte no es celebraria com a protesta. Algú podria dir que no deixar entrar a una dona és una qüestió ideològica i que una persona no pugui entrar a un lloc per accessibilitat és un problema d’accessibilitat. Fals. Hem d’entendre que fins que no garantim la plena accessibilitat a totes les activitats i espais públics no estem garantint els drets de totes les persones i per tant no és tècnic, és també ideològic o de valors, com es vulgui. Encara cal molt camí per recórrer en aquest camp. I escriure aquest article no és tan sols una manera de recolzar els posicionaments d’unes persones, és també un compromís personal de tenir els criteris d’accessibilitat plenament presents en la meva gestió diària. Espero no cometre jo també errors d’aquests.

1 comentari:

jordi sp ha dit...

Home, Pere, jo d'accessibilitat en sofreixo cada dia. No tant per l'escola on encara hem de millorar en alguns espectes (ho reconec i ja estem en el tema) com pel fet de baixar cada dia en tren amb el cotxet i la cria. T'asseguro que, arriba un moment que et canses de maleir a qui sigui.

Els trens no estan preparats, els vells per decomptat, els nous 1 porta per vagó i, cal afegir, que els trens no sempre porten la mateixa composició: els llargs tenen dues portes i els curts 1. Mai no saps quin vindrà. Anem fent curses... Però és que les estacions tampoc. Al Clot al principi pujava amb el cotxet a coll, després vaig optar per anar per les escales mecàniques COSA QUE ESTÂ PROHIBIT. Això si, van arreglar una part de l'estació i van se incapaços de posar una primera rampa per a salvar 3 graons. Si que és insuficient, però era un principi.
Molta gent queda estranyada perquè vaig a peu i no en metro. Primer per salut, m'havia d'aprimar i cremar colesterol, però amb la nana m'és més fàcil anar per la superfície que tot és pla que no pas en metro on hi ha pocs ascensors i, de vegades, has de fer una volta al·lucinant per a arribar a l'andana.

Jo tinc un problema passatger, en algun moment la nana caminarà sola o em tralladaré a Barcelona (tant de bo). Però una persona amb cadira o que sigui gran o amb dificultats, fins i tot de visió és una tasca dura. L'altre dia, parlant amb el Jordi Fornés li vaig proposar que quan es fes una obra es ja s'introduissin mesures correctores, encara que siguin rampes de fusta provisionals.

Ara li toca a la gent "al vulgo", vaja. De res servei l'accessibilitat si en el fons esl primers seients coupats son els reservat per a persones amb discapacitat. De res serveix que si vas en cotxet, depèn de quin tren agafes ens hem ajuntat fins a 5 al moment, en el vagó baix on hi ha la zona més petita de tot el tren, et mirin malament i no es moguin perquè, senzillament, creuen que els estàs robant un espai i, a més a més, la comoditat de no haver d'aixecar la cama per a pujar o baixar. Si aparquem a les voreres, si embrutem amb publicitat, fins i tot de partits, cartells o indicacions per a cecs o persones sordes ... NO ANEM ENLLOC.