Accessibilitat

L’altre dia a través del Facebook (cada dia veig que és una eina magnífica d’informació), vaig veure un debat molt dur entre una entitat i el meu amic Antonio Centeno, que es queixava durament de que havia estat exclòs d’un acte al que teòricament havia d’assistir com a ponent. Els organitzadors li demanaven disculpes perquè no havia pogut assistir i ell responia que no acceptava les disculpes i que no era ell que no havia pogut assistir, sinó que no l’havien deixat assistir.Dissabte vaig coincidir a la jornada de portes obertes d’un pis per a afcetats d’espina bífida amb l’Antonio Centeno i vam parlar del tema juntament amb el Rafa Reoyo. El problema va ser que ni la tarima des d’on havia d’intervenir l’Antonio era accessible ni podia tornar del lloc de la xerrada amb transport adaptat. Com a organitzador que sóc d’activitats podria ser molt comprensiu amb l’entitat que organitzava el debat, però he d’acceptar que l’Antonio té tota la raó. Cada cop que organitzem una activitat pública en el que hi ha gent que degut a la seva diversitat funcional no pot participar estem cometent un greu error que no es pot resoldre amb bona voluntat o lamentant que una persona no hagi pogut assistir. No vull apropiar-me dels arguments de l’Antonio però és certa una reflexió que em feia; què passaria si a un lloc on està previst fer un debat no es deixés entrar a una ponent perquè és dona? Segur que l’acte no es celebraria com a protesta. Algú podria dir que no deixar entrar a una dona és una qüestió ideològica i que una persona no pugui entrar a un lloc per accessibilitat és un problema d’accessibilitat. Fals. Hem d’entendre que fins que no garantim la plena accessibilitat a totes les activitats i espais públics no estem garantint els drets de totes les persones i per tant no és tècnic, és també ideològic o de valors, com es vulgui. Encara cal molt camí per recórrer en aquest camp. I escriure aquest article no és tan sols una manera de recolzar els posicionaments d’unes persones, és també un compromís personal de tenir els criteris d’accessibilitat plenament presents en la meva gestió diària. Espero no cometre jo també errors d’aquests.