Com vertebrem el Guinardó?

Avui per primer cop faig una cosa que no havia fet mai al meu blog. Repetir un article. La polèmica dels MOssos va fer que no em dediqués a comentar l'article i les respostes i crec que com diu un anònim a un dels meus darrers escrits val la pena que parlem del Guinardó. Per tant repeteixo article i tornaré a posar els comentaris que sobre el meu post es van fer al voltant del Guinardó.

Andreu Marfull, un veí que participa a la Comissió d’Urbanisme de la Coordinadora d’Entitats del Guinardó em va fer arribar l’altre dia una interessant reflexió sobre el seu barri que voldria contestar-li en part des d’aquestes línies del meu blog. En primer lloc accepto que el barri ha patit un procés de degradació considerable i d’envelliment demogràfic i físic que possiblement ha estat excessiu. La situació d’incertesa durant llarg anys ha alimentat la deixadesa i la manca d’inversions. I a més quan ens hem posat d’acord en quin model de desenvolupament del barri volem resulta que han aparegut moltes dificultats legals per tirar-ho endavant. La maquinària actual no són excavadores, sinó despatxos.
Un dels elements que plantejava en l’article és la manca d’eixos aglutinadors en el barri que permetin donar-li més vida. El seu plantejament era que l’administració havia de facilitar un espai públic de qualitat i que la iniciativa privada havia de posar la resta fent comerç i donant-li vida al barri. En aquest punt discreparíem. No és cert que sols el comerç pugui donar cohesió social a un territori, hi ajuda, sens dubte, però també dóna cohesió un CAP, un equipament esportiu o un mercat municipal. De totes maneres tampoc voldria menystenir el paper del comerç de barri, que quedi clar. Un comerç potent i proper dóna qualitat de vida a un barri, el fa més amable, amb més atractiu. I a Horta-Guinardó les dades no són precisament espectaculars. L’altre dia em llegia dades de nombres d’activitats econòmiques i és evident que el comerç de barri encara pot créixer.I sobre el tema d’eixos vertebradors sí que m’agradaria pensar que hi serà, tot i que ara no estigui definit. Que es consolidi no serà qüestió de dos o tres anys, entre d’altres coses perquè encara hi haurà obres, però tampoc de set o vuit anys. No és senzill crear aquests eixos cívics en barris de tota la vida. Podríem parlar d’un eix entre la plaça Nen de la Rutlla i la Plaça Maragall. Enmig trobarem espais de centralitat molt importants que seran el Mas Guinardó, la nova plaça a Renaixença i la UA3 del Mercat del Guinardó. La major part d’equipaments del barri, d’espais públics grans i de vida social estaran a l’entorn d’aquest eix. És cert que aquest eix tindrà una dificultat objectiva, la pendent. El barri del Guinardó té un desnivell considerable i per tant no és senzill pensar en itineraris naturals que salvin desnivells importants, però crec que aquest eix es consolidarà. Ho dic sense menystenir altres espais com la Plaça del Guinardó o fins i tot la de Carles Cardó, però crec que aquesta línia imaginària es consolidarà com un itinerari social del barri.I per tant aquest ha de ser un espai a cuidar amb molta més cura. Caldrà fer un manteniment de qualitat, pactar una mobilitat amable, potenciar l’atractiu pel comerç a aquesta zona. Tindrem moltes més oportunitats de parlar d’aquest tema, però he aprofitat la reflexió que em va fer arribar un veí per parlar d’un tema que m’interessa molt, la consolidació d’un eix vertebrador al barri. En tornaré a parlar de l’article. Perquè a més parla del concepte d’identitat i ha coincidit que he llegit l’article el mateix cap de setmana que he llegit un interessant article de David Fornons sobre el concepte identitat.