dijous, 16 d’abril de 2009

Com vertebrem el Guinardó?

Avui per primer cop faig una cosa que no havia fet mai al meu blog. Repetir un article. La polèmica dels MOssos va fer que no em dediqués a comentar l'article i les respostes i crec que com diu un anònim a un dels meus darrers escrits val la pena que parlem del Guinardó. Per tant repeteixo article i tornaré a posar els comentaris que sobre el meu post es van fer al voltant del Guinardó.

Andreu Marfull, un veí que participa a la Comissió d’Urbanisme de la Coordinadora d’Entitats del Guinardó em va fer arribar l’altre dia una interessant reflexió sobre el seu barri que voldria contestar-li en part des d’aquestes línies del meu blog. En primer lloc accepto que el barri ha patit un procés de degradació considerable i d’envelliment demogràfic i físic que possiblement ha estat excessiu. La situació d’incertesa durant llarg anys ha alimentat la deixadesa i la manca d’inversions. I a més quan ens hem posat d’acord en quin model de desenvolupament del barri volem resulta que han aparegut moltes dificultats legals per tirar-ho endavant. La maquinària actual no són excavadores, sinó despatxos.
Un dels elements que plantejava en l’article és la manca d’eixos aglutinadors en el barri que permetin donar-li més vida. El seu plantejament era que l’administració havia de facilitar un espai públic de qualitat i que la iniciativa privada havia de posar la resta fent comerç i donant-li vida al barri. En aquest punt discreparíem. No és cert que sols el comerç pugui donar cohesió social a un territori, hi ajuda, sens dubte, però també dóna cohesió un CAP, un equipament esportiu o un mercat municipal. De totes maneres tampoc voldria menystenir el paper del comerç de barri, que quedi clar. Un comerç potent i proper dóna qualitat de vida a un barri, el fa més amable, amb més atractiu. I a Horta-Guinardó les dades no són precisament espectaculars. L’altre dia em llegia dades de nombres d’activitats econòmiques i és evident que el comerç de barri encara pot créixer.I sobre el tema d’eixos vertebradors sí que m’agradaria pensar que hi serà, tot i que ara no estigui definit. Que es consolidi no serà qüestió de dos o tres anys, entre d’altres coses perquè encara hi haurà obres, però tampoc de set o vuit anys. No és senzill crear aquests eixos cívics en barris de tota la vida. Podríem parlar d’un eix entre la plaça Nen de la Rutlla i la Plaça Maragall. Enmig trobarem espais de centralitat molt importants que seran el Mas Guinardó, la nova plaça a Renaixença i la UA3 del Mercat del Guinardó. La major part d’equipaments del barri, d’espais públics grans i de vida social estaran a l’entorn d’aquest eix. És cert que aquest eix tindrà una dificultat objectiva, la pendent. El barri del Guinardó té un desnivell considerable i per tant no és senzill pensar en itineraris naturals que salvin desnivells importants, però crec que aquest eix es consolidarà. Ho dic sense menystenir altres espais com la Plaça del Guinardó o fins i tot la de Carles Cardó, però crec que aquesta línia imaginària es consolidarà com un itinerari social del barri.I per tant aquest ha de ser un espai a cuidar amb molta més cura. Caldrà fer un manteniment de qualitat, pactar una mobilitat amable, potenciar l’atractiu pel comerç a aquesta zona. Tindrem moltes més oportunitats de parlar d’aquest tema, però he aprofitat la reflexió que em va fer arribar un veí per parlar d’un tema que m’interessa molt, la consolidació d’un eix vertebrador al barri. En tornaré a parlar de l’article. Perquè a més parla del concepte d’identitat i ha coincidit que he llegit l’article el mateix cap de setmana que he llegit un interessant article de David Fornons sobre el concepte identitat.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Es cert, no es el comerç el que tirarà endevant el futur Guinardó, han de ser el seus veïns i veïnes, han de ser els seus carrers amb vida, els seus equipaments, de fet la suma dels seus equipaments donarà sentit i unió a tot el barri, pocs llocs de Barcelona tenent un futur tant prometedor, tant ple d'oportunitats que valgui la pena lluitar per ell.

Agustí

Anònim ha dit...

Benvolgut Pere, sóc l'Andreu, el veí al que et refereixes en aquest article. T'agraeixo molt l'interès que has mostrat sobre les reflexions que et vaig plantejar. Valoro molt positivament les seves aportacions sobre la manca d'eixos estructurants del barri que n'aportin qualitat, així com el seu reconeixement sobre l'excessiu grau de deixadesa en que es troba el barri, per les causes abans indicades.

Ara bé, permetim aclarir-li que el centre de les meves reflexions era les conseqüències a la dinàmica social i econòmica que aquesta deixadesa ha provocat, i fins a quin punt han malmès la identitat del barri. Permetim també recordar-li el meu optimisme davant del conjunt de nous projectes que efectivament estan damunt de la taula i que hauran de dinamitzar realment el barri. Ara bé, en cap moment dic que la solució del barri passa pel comerç, en cap moment. Dic una cosa molt diferent, dic que el barri, aprofitant aquestes noves dotacions, ha de mirar més amunt, i cal rehabilitar urgentment els espais que en defineixen l'espai públic per recuperar l'atratctiu que ara no té, ni pel comerç ni per qualsevol iniciativa privada en qualsevol dels seus àmbits. En aquest sentit cal recuperar molts carrers i invertir-hi per a aconseguir que en aquest barri s’hi pugui passejar, i s'hi hauria de poder!.

Pere, la regeneració d'un barri la fa una bona dotació d'equipaments, però també un espai públic digne, i això el Guinardó encara no ho té i ho pot tenir.

La regeneració d'un barri també és el resultat de l'atractiu que genera i el perfil d'aquest potencial atractiu. Hi vol venir a viure gent jove amb ganes d'arrelar-s'hi?, Quins negocis volen venir a instal.lar-s'hi?, quin tipus d'activitats d'iniciativa privada s'hi volen instal.lar?, a on?

A qualsevol lloc de Barcelona, allà on s'ha arranjat o urbanitzat amb cara i ulls un barri, automàticament s'hi ha aportat valor, automàticament s'hi ha aportat atractiu, i automàticament la iniciativa privada i particular n'ha regenerat l'entorn públic, amb nous veïns, amb noves i atractives promocions, amb nous i més atractius comerços, amb noves activitats, amb la satisfacció dels seus veïns.

La iniciativa pública en una bona dotació d’equipaments és fonamental, però no suficient si no s'ocupa del seu espai públic.

Aquesta no és feina d’una legislatura, la urbanització d’un carrer demana una inversió molt important, però si hem estat trenta anys veien com el barri es quedava enrera, podem esperar que en deu o vint anys ens posem al dia no?

Que tenim avui al Guinardó?, doncs pals de la postguerra a tots els carrers, fils a tots els carrers, carrers sense arbrar que haurien d'estar arbrats, voreres més amples que caldria recuperar i aportar als vianants, calçades de quatre metres que no ténen cap sentit, contenidors mal ubicats perquè els carrers no estàn degudament urbanitzats,... Tot això potser no ho veuen o ho accepten amb ressignació molts guinardovins perquè ja s'hi han acostumat, però és lamentable.

És molt senzill, dels 10 metres que avui per avui té gran part dels carrers del barri, sis són per cotxes i només quatre per vianants i arbres, i això es pot canviar a nivell general i es pot aconseguir que alguns carrers, aquells eixos que han d’acostar el barri a la seva gent que ara busca allò que necessita fora del barri, no permetin l’estacionament per a vehicles de quatre rodes.

No tindrem un nou aparcament de més de 200 places a l’illa del mercat del Guinardó?, no tindrem un nou aparcament a la futura plaça del carrer Escornalbou?, doncs ja podem començar a treballar.

Andreu

Anònim ha dit...

Aquest matí la meva filla, de dos anys encara no, li ha demanat a la meva dona d’anar a la finca de la torre Garcini, a sentir els ocells. La setmana passada vaig ensenyar-li la gran quantitat d’arbres i ocells que hi havia, i pel que es veu li ha agradat molt. La meva dona no sabia que li havia ensenyat aquell espai, però ha entès què volia la nena quan ha cedit i s’hi ha acostat. D’això vull parlar, de l’atractiu i de la desatenció del barri, de saber mirar amb ulls crítics què és atractiu i què no. En aquest sentit un eix vertebrador ho és, per molts motius.

És evident que ens calen recorreguts que aglutinin els punts d'atracció més rellevants del barri, com ho serà la futura L9 a la plaça Maragall i a l’estació del Guinardó. Actualment el barri mira portes enfora, no es mira a sí mateix, es dóna l’esquena en molts sentits. Les pendents i la manca d'activitats que s'hi poden fer en són els principals frens, però això també es pot paliar. Tots estarem d'acord que amb la futura dotació d'equipaments de l'illa del Mercat del Guinardó es generarà un fluxe nou d'activitat que donarà un enorme impuls a la vida del barri, en tots els sentits, i que carrers ara oblidats passaran a ser futurs connectors de barri. Segurament el futur carrer Teodor Llorente en serà un, i també el carrer Oblit, així com el passatge Llívia. Per suposat la mateixa Ronda del Guinardó en sortirà també potenciada.

Però com bé dius caldria anar més lluny, i fer arribar aquesta ona fins a la plaça del nen de la rutlla, i clar que sí!, és necessari arribar fins al Mas Guinardó i al parc del Guinardó.

Als carrers que aglutinin els majors fluxes cal també no menysprear l'interès estratègic que avui per avui ténen les places del Guinardó i Carles Cardó Sanjuan, que caldria també vincular entre sí a través del Passatge de l'Agregació, avui per avui tant menyspreat, amb una amplada de fins a 15 metres i sense arbrar, amb cotxes en bateria!. A aquest nou eix vertebrador cal afegir-hi el carrer Garrotxa, un dels carrers amb les traces més antigues del barri, antiga traça de l'actual passeig Maragall. El carrer Garrotxa uneix el carrer Teodor Llorente amb la plaça Carles Cardó Sanjuan, passant pels carrers Doctor Valls i Oblit, i continua fins al passeig Maragall.

La resta del barri, el tram que es situa per damunt de l'avinguda Mare de Déu de Montserrat i el tram que neix al carrer Sant Antoni Maria Claret, té una trama d'eixample, ortogonal, i en demana una altra orientació, ja que hi és més difícil definir-ne un eix clar. En tot cas, igual que a l'Eixample, necessiten un model de vial tipus comú que com a mínim hauria de millorar el que té, ampliar l'espai per vianants, reduïr l'espai per vehicles, i ordenar amb un arbrat i una il.luminació adequada els contenidors i les zones de càrrega i descàrrega, així com els xamfrans, que ténen moltes més possiblitats de les que les hi hem donat.

Potser així el barri passarà a ser atractiu, i potser així es regenerarà amb nova gent i noves activitats, més enllà de les previsions potencials d’atracció i generació d’activitat de barri que els futurs equipaments aportaran. Potser així començarem a veure gent més jove pel barri, botigues amb un plus d’atractiu, i podrem passejar i sentir el barri amb orgull.

Andreu

Anònim ha dit...

jo sóc dels que no fan mai cap comentari, no domino gaire això dels blogs o el Facebook.... però voldria agraïr-te els teus escrits sobre el barri... no conec gaires llocs on trobar informació diària i propera sobre el barri... en canvi trobo que de debats ideològics o sobre partits n'hi ha massa per tot arreu... jo visc de tota la vida per l'entorn del mercat del Guinardó....no m'he mogut de lloc, però vaig néixer en un barri alegre i agradable, i ara visc en una espècie de cementiri.... per això m'alegra de tant en tant llegir comentaris sobre aquesta zona.... vol dir que encara no estem morts del tot, oi?

Pep Aloma ha dit...

Al barri del Guinardo li pasa una cosa. Molts anys esperant un projecte i quan esta acordat els problemes legals fan que no es desenvolupi. Plou sobre mullat, quan no es una cosa es una altre

jordi sp ha dit...

l Guinardó ha de "renéixer" i ser ell mateix. Ja sabem que ni som Horta ni el Carmel. Tampoc no vol ser Pedralbes ni cap sucedani dels baris, amb tot el meu respecte i admiració, que he esmentat.

De vegades sento que el Guinardó és com el germà del mig d'una família: aprofita la roba del gran i mai no estrena res. A veure si estrenem alguna cosa i li comprem roba nova a aquest germà del mig del districte d'Horta-(i encara que no us ho cregueu)Guinardó