diumenge, 5 d’abril de 2009

Cinema per pensar

Ahir vaig anar al cinema a veure “Háblame de la lluvia”, una pel·lícula francesa d’Agnès Jaoui. Explica la història d’una dona que ha tingut un important èxit de vendes amb llibres sobre feminisme i que decideix fer el pas i entrar en política. Quan comença a adquirir èxit decideix tornar al seu poble per ajudar a la seva germana en els tràmits i la neteja de coses un any després d ela mort de la seva mare. Les relacions amb la germana són fredes i un cop arriba al poble li protagonitzar fer un documental sobre dones que han triomfat. Aquest és el punt de partida per una bona pel·lícula que no acaba de definir res però que en canvi dóna moltes pinzellades sobre temes que m’interessen molt.
Per exemple és molt interessant veure com descriu el món de la gent que es dedica a la política. Un món de persones abduïdes per la feina, pendents sempre de respondre els missatges, persones amb dificultats per diferenciar la vida personal i la professional i alhora persones que a vegades no tenen clar perquè estan en política i què estan aconseguint. Polítics humanitzats com en l’escena en que la protagonista derrotada després de tenir un incident arriba a casa d’uns pagesos que l’atenen. Quan un dels pagesos descobreix que ella és política li retreu tota la estratègia de Brussel·les en el tema de subvencions agràries, sense preguntar a quin àmbit es dedica o a quina formació pertany. Una escena simpàtica que parla del descrèdits dels polítics al marge de la seva tasca personal.
Una pel·lícula sobre el feminisme i com moltes dones que acaben triomfant sembla que sols ho puguin fer a costa de renunciar a la seva vida familiar i com han de demostrar la seva capacitat d’exercir l’autoritat més que els homes. Dones que comencen lluitant en contra dels valors establerts però que un cop dins de l’estructura no saben com fer factible la seva aportació com a dones. En aquest cas a més hi ha una interessant reflexió sobre com viuen de forma molt diferent les diferents dones de la pel·lícula fets similars. La vella dona immigrada que cuida la casa, la “feble” germana infidel o ella mateixa.
I també reflexions sobre les relacions personals, sobre les relacions entre persones amb relacions intenses uns “forts” i altres “febles”, sobre la falsedat d’això i els retrets per com van viure la infància i la relació amb la mare les dues germanes.
Com deia una pel·lícula molt interessant, tendre, amb molts elements per reflexionar i amb poques portes que es tanquen.