diumenge, 22 de març de 2009

S'acaba el tripartit?

El Periódico ha presentat una nova enquesta de cara a les eleccions autonòmiques. El titular és clar, CIU guanya les eleccions i a més en cap cas el tripartit suma prou escons per tornar a governar. Les dades de l’enquesta són aquestes però evidentment hem de fer matisos, el primer és recordar que es tracta d’una enquesta i que per tant cal prendre’s les dades amb molta distància i més quan es tracta d’una mostra de tan sols 800 persones. El segon element a tenir en copte és que a més de que falta encara molt temps per les properes eleccions hi ha elements que condicionaran moltíssim el resultat i que encara no podem preveure quin serà el seu efecte electoral. Especialment els temes de la crisi econòmica i el finançament.

CIU té una important millora en les expectatives electorals. L’actual situació política sens dubte l’afavoreix i si sap jugar les seves cartes pot aconseguir un bon resultat. La seva situació és una mica similar a la del Barça a la lliga, si sap mantenir el ritme i no cometre errades ho té molt de cara. El PSC obtindria també uns bons resultats, tot i que la seva situació de risc és major. Pot acabar pagant els resultats de la crisi econòmica i sobretot pot tenir dificultats si no s’obté uns bons resultats en el finançament. En aquest cas si no aconsegueix mobilitzar els votants dels àmbits més metropolitans ho tindrà cru. Aquests votants poden ser els menys desenganyats per Zapatero i per tant serà necessari la seva mobilització. ERC pateix a l’enquesta un fort desgast. Aquesta dada coincideix amb altres a nivell de la ciutat de Barcelona. Possiblement la seva situació és de les menys còmodes i les divisions internes no els han ajudat. Tot i així la seva capacitat de reacció és força gran i la conjuntura política els pot afavorir. ICV manté resultats segons l’enquesta. Òbviament són dades anteriors a la darrera crisi dels Mossos. Caldrà posar-se les piles per no perdre la confiança dels nostres votants, i per tal de fer-ho haurem de jugar fort donant explicacions, canviant actituds i persones i explicant molt les nostres propostes. PP i Ciutadans surten perjudicats, però ja sabem que en el seu cas les enquestes encara són menys fiables.
Una de les dades però que destaca és l’increment important del vot en blanc com a intenció directa de vot. No és d’estranyar, el clima de desconfiança en els polítics és molt alt, tal com ja hem comentat en altres escrits. Però torno a insistir en una idea que reitero molt sovint. Caldria que aquesta gent que no confia en els polítics s’organitzés, milités o fes alguna cosa per canviar les coses. El vot en blanc expressa un descontentament, però el compromís en el futur de la nostra societat és un compromís públic. No hi ha prou amb demostrar que no ens agrada com es fan les coses, hauríem de començar a dir com ens agradaria que fossin les coses. Hi ha gent que es mulla i diu com veu les coses, no sempre coincideixo amb aquesta gent, però fan un esforç gran que té poca repercusió. Sabeu que aquest dissabte s’ha celebrat l’Assemblea General de la FAVB? És a dir totes les Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona s’han trobat per posar feina en comú, per parlar de la ciutat, per expressar el seu compromís en el treball en els barris. I a qui li ha interessat? Més que lamentar-nos pel creixement del vot en blanc hauríem d’ajudar a potenciar la participació activa de la ciutadania

9 comentaris:

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

El Periódico torna a fer campanya en favor de la sociovergència, de forma molt descarada. No només es limiten a inventar-se notícies de forma perversa i a canviar els enquadres fotogràfics perquè no surti segons qui, sino que a més cuinen les enquestes per fomentar una intenció de vot en clau bipartidista.

Pere Nieto ha dit...

Aquest cop però també sembla que volen donar un impuls al vot metropolità. La por a perdre pels socialistes els pot esperonar. Igualment insisteixo que una mostra de 800 persones a Catalunya i en 4 circumscripcions no és significatiu.

Anònim ha dit...

JO SERE DEL COLECTIU DE VOT EN BLANC, FINS QUE ELS "IMPRESENTABLES" POLITICS, NO FEU LA VOSTRE FEINA, PENSANT AMB EL POBLE, NO EN ELS VOSTRES PARTITS.
JUGANT AMB BCN.

Marc ha dit...

Això que dius és molt interessant. I ho dic sincerament, perquè pot ajudar a la reflexió. Quines característiques ha de reunir, segons tu, un partit polític perquè mereixi el teu suport?
No he conegut mai cap partit polític perfecte (a ICV estem també molt lluny de la perfecció). Ni partit polític, ni associació ni entitat en la que hi participin gaire més d'un petit grup de persones. Normalment, les comissions, els grups de treball... en pràcticament qualsevol àmbit, és recomanable fer-ho de grups petits, no gaire més de 10 persones, perquè sinó és pràcticament impossible una convergència absoluta de visions... sempre hi ha desacords i/o matisos... que al final encallen el funcionament i no es pot avançar o no es pot portar un bon ritme. És, per tant, obvi que en qualsevol ens hi hagin multitud de opinions i postures referents a un tema determinat.
Per tant, com no hi han persones perfectes, no hi han ni hi hauran partits perfectes. És allò de que no plou mai al gust de tothom.
Dins un mateix partit hi han parers diversos, contradiccions si tu vols, que no deixen de reflectir posicions diverses, cadascuna amb la seva idiosincràsia d'origen. Dins d'ICV mateix, per posar un exemple, les agrupacions del Vallès reclamen el túnel d'Horta, mentre que les agrupacions de Barcelona no hi estem d'acord. Quina de les dues posicions és la correcta? Ambdues son legítimes. Una reclama motius de mobilitat i l'altre motius de sostenibilitat. Aquest tema ha generat conflicte. Però no per això deixarem d'estar al costat dels companys del Vallès, ni ells deixaran d'estar al nostre costat (o això vull pensar). No existeixen gaire veritats absolutes, si és que n'existeix alguna. Però defugint de filosofies cartesianes, vull trencar una llança en favor dels militants de molts i diversos partits polítics. Tots, tret dels trepes corresponents a cada casa, que, no ens enganyem, també n'hi han... la immensa majoria de persones que conformen els partits polítics, hi son perquè creuen que treballant-hi poden contribuir a la millora del seu entorn.

No es tracta de construir paradisos, que ni existeixen, ni existiran mai, però de fer més justa i lliure la vida dels homes i dones del món que ens envolta.
El que vull dir amb això, és que és difícil nedar contra corrent, per una part, i que sempre, en definitiva, és la solidesa del compromís íntim, de les conviccions íntimes, el que decideix. I jo trio la opció de ICV, perquè hi crec, crec en la honestedat de la seva militància, en la feina feta i crec que, junts, en podem fer molta més.

Pere Nieto ha dit...

Marc, crec que hi ha persones que són més demagoges que els polítics. Si hi ha un sol punt de vista no hi ha debat. Si hi ha més d'un punt de vista, divisió. La gestió de la complexitat és precissament allò que enriqueix. No hi estem acostumats. Com a ICV ens costa molt assumir la dura experiència de confrontar estètica i realitat. Però el problema és sobretot perquè acceptem aquestes situacions tan complexes. Seria molt més senzill respondre amb maximalismes, els matisos sempre són delicats. La gent acaba valorant molt sovint idees amb molta força però a vegades una mica més simples. I nosaltres som incapaços de fer entendre que el debat és positiu i enriquidor. No sabem viure les contradiccions com a part lògica de la gestió. Som resposnables en aprt de la desafecció política, amb una característica que encara ens ho posa pitjor. La nostra gent reacciona de forma més clara davant dels errors. Com solucionar-ho? Això és el més difícil. Si algú creu que dimitint el Saura s'arregla el problema de la desafecció s'equivoca. Però tampoc podem caure en que no ha d'haver-hi respostes. No negaré que estem descolocats, però a la vegada també tinc clar des de quin espai puc ajudar més a transformar la societat. Avui mateix em mirava informes de l'Ajuntament de Barcelona. Saber la feina que estem fent en prostitució, en mediació o en inclusió social ajuda a entendre que som necessaris, que estem impulsant moltes polítiques que la dreta no impulsaria amb la mateixa orientació o força. Això sí el dia que estiguem plenament satisfets de la feina d'ICV potser marxarem a casa, perquè haurem perdut la capacitat d'acceptar que ens equivoquem i això ens farà ser intolerants.

Pere Nieto ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pere Nieto ha dit...

Jugant amb BCN. Entenc que votis en blanc. Suposo que si un dia els vots en blanc arribessin a superar el 15% o el 20% això canviaria la situació política, però igual que jo voto i faig altres formes de participació ciutadana, crec que la gent que vota en blanc també ha de treballar per dur a terme les seves alternatives endavant. Ni uns ni altres podem reduir la feina a un dia d'eleccions. I aquí, en aquest treball del dia a dia, és on estic més desorientat sobre què cal fer.

Anònim ha dit...

Quan et paga el tripartit, xato? Explica't bé, home, digues a tothom que vas deixar Nacionalistes d'esquerra per llepar culs i tenir el futur d'un funcionari mediocre. Qui us fotrà fora no serà Ciu, sino la vostra incompetència anticiutadana. A VEURE SI T'ENTERES, CONTRERAS

Pere Nieto ha dit...

Jo vaig deixar Nacionalistes d'Esquerra? Podries concretar quan?