Estudiants

Avui voldria parlar de les reivindicacions estudiantils però mirant de no posar pel mig a l'Olmos, al Saura ni als Mossos. Ho faig a més abans de que tingui lloc la famosa manifestació i el seu itinerari definitiu, per mirar de que no em contamini allò que volia escriure. He detectat els darrers dies en converses informals i en tertulians diversos una actitud de menys teniment molt gran envers el moviment estudiantil. No penso parlar de violents, ho condemno i punt, però en general tinc la sensació que es frivolitza massa envers les seves actuacions. No conec el Pla Bolonya ni puc entrar a fons en el fons del que plantegen, però sí en el fet de que tenen legitimitat per protestar. Alguns diuen que són una minoria. Segur. I no eren una minoria els de la Crida o les primeres dones que van reivindicar el dret a l'avortament? és que érem centenars de milers els de la meva quinta que vam defensar l'objecció de consciència o vam acampar demanat el 0’7%? Segona acusació, interrompen les classes i no respecten el dret a fer classe. És cert que tothom té dret a anar a classe o a treballar, però també és cert que molt sovint la pressió no pot venir tan sols de consignes, sé que el que dic és qüestionable, però realment és pot exercir per exemple el dret a vaga de forma lliure sense piquets. Recordo quan vam fer vaga a Magisteri que mai sortíem als mitjans de comunicació, érem molt tous. Fèiem manifestacions per la vorera, tertúlies i debats i accions molt innocents. Un dia vam convocar a la premsa dient que faríem una trencadissa de vidres a la plaça de Sant Jaume i van venir molts periodistes, no vam fer la trencadissa, però també vam tenir clar què sortiria i què no sortiria als mitjans de comunicació. EI tercer argument, molts no saben ni que volen, sols volen expressar un descontentament. Aquest ja seria un bon argument per mobilitzar-se. La gent ha de poder canalitzar la seva decepció i ràbia envers moltes coses que no funcionen de la realitat social que ens envolta. No oblidem d'on venim i com hem aconseguit moltes coses. I també és cert que ens hem equivocat en algunes reivindicacions, segur, però cal una societat activa i reivindicativa. No ho oblidem. Fins i tot quan això ens acaba comportant tantes contradiccions a algunes persones que militem.