Bitlles i molt més.

El passat diumenge vaig tornar a passar-me per les pistes de bitlles municipals d’Horta on juga el Club de Bitlles Siuranenc. Primer de tot he de dir que m’agrada el joc de les bitlles catalanes. El trobo una bona combinació de precisió, habilitat i sort. Sempre dic que quan em “jubili” jugaré a bitlles. A més en el cas d’alguns clubs això afavoreix un espai de trobada entre gent del barri amb ganes de passar una estona divertida. El conseller d’esports Joan Ferrús hi va anar per primer cop. Jo hi vaig anar amb la Consellera d’ICV, Anna Mir, que va lliurar els premis. Sols veient els premis que donaven ja podem entendre quin és l’estil d’aquest club. La copa la donaven a qui quedava en el 9è lloc (ho havien sortejat prèviament) i per tant el trofeu era més un càstig que un premi. Els tres primer premis eren més útils. El tercer premi un pollastre, el segon un conill i el primer una safata de fruita.

Però volia insistir en un tema que ja havia dit alguna altra vegada. Aquest torneig de primavera té la inscripció oberta i a més de molts socis del club, també s’hi van sumar cinc usuaris del Centre Integral d’Horta, el servei per a persones sense sostre que està just davant de les pistes. Té molta gràcia veure a aquesta gent jugant amb moltes ganes, s’ho prenen molt seriosament. Reben el suport incondicional d’altres usuaris del Centre, passen un diumenge al matí de luxe, jugant, rient i compartint l’estona amb persones d’una entitat del barri. I la gent de l’entitat ho viu amb total normalitat, sense canviar els seus hàbits ni fer numerets, simplement són veïns amb ganes de jugar a les bitlles. Cada cop que puc parlo de les entitats, de les seves aportacions, de la seva capacitat de crear xarxa, de fer projectes. Discrepo, com ja he dit altres dies, dels que diuen que el moviment associatiu no representa a ningú. No generalitzem si us plau. Hi ha gent que juga a bitlles i a partir d’aquest joc pren compromisos.