Ja fa unes setmanes el meu amic David Fornons em va deixar un llibre que em recomanava. Era un assaig sobre la societat nord-americana que es titula “El planeta americano” de Vicente Verdú, que va ser premiat amb la XXIV edició dels premis Anagrama d’Assaig. Tot i ser un estudi que ja té una dotzena d’anys realment és interessant. És cert que un llibre que explica una societat actual com l’americana al cap de dotze anys pot haver perdut una part de la seva vigència (atemptats a torres bessones, Irak, Bin Laden, Bush, Obama ...) però en canvi la gràcia és que ens permet entendre moltes de les coses que passen avui, perquè hi ha elements que formen part de la “genètica” d’aquest poble. Els fets no passen de forma puntual i casual. Hi ha elements que marquen precisament els fets i aquest llibre ho explica força bé.
I aquest mirar d’entendre com és la societat americana és un dels elements que em fa no ser entusiasta pel futur amb l’Obama. L’altre dia a la xerrada de Jordi Armadans, el bon amic Josep Maria va fer un visca a Obama i es va queixar de la gent que és desconfiada amb el que pot fer Obama. Jo sóc d’aquests escèptics, no per l’Obama, sinó per les característiques de la societat americana. Sense que serveixi de precedent coincideixo amb les valoracions que va fer Raúl Castro, president de Cuba, que deia que reconeixia en Obama valentia i honestedat, però que un sol home no podia canviar la història (versió lliure de les seves paraules ja que no les vaig apuntar). És evident que estic content de la victòria d’Obama i que segur que les seves actuacions no tindran cap comparació amb les de Bush, però crec que no passarem de negre al blanc (i ara no parlo del color de la pell dels presidents) sinó que ens quedarem en els grisos i possiblement en el gris més aviat fosc.
Tornem però al llibre i deixem que la història situï a Obama al seu lloc. Quin és el motor que mou a la societat americana: la por. La seva actitud tancada, la gran quantitat d’armes, el gran nombre de presons, la forta repressió. Una societat que no mira enfora, que no construeix futur, sinó que conserva el present. Com es pot entendre una religiositat tant radical o la defensa del creacionisme o la convicció que la seva presència a l’exterior sols ha de ser per defensar-se, sinó es basen en la por? Cal entendre el seu culte als diners vinculat a Déu. Qui no aconsegueix diners és que no ha aprofitat les ocasions. D’aquí neix la caritat, però també la marginalitat. Aquí és on hem d’anar molt més enllà. Hi ha força gent a casa nostra que planteja la necessitat d’un serveis socials públics inexistents a Amèrica, com a eina de de cohesió, però sols per evitar la marginalitat. Cal apostar en contraposició a aquests valors la necessitat de lluitar com a administració per fer possible el projecte independent de cada persona. L’autèntica llibertat, mite americà, està en la capacitat de desenvolupar-te personalment. I no hi ha res més allunyat de la llibertat com és la por. Possiblement escriuré més dies sobre alguns aspectes d’aquests plantejats, pe`ro la coincidència d’haver llegit el llibre i de fer-ho a punt de la proclamació d’Obama. De veritat espero que pugui.
1 comentari:
OBAMA
Rafael del Barco Carreras
Si la culpa de que un selecto grupo político-funcionario-empresarial haya succionado todo el dinero español en macabra orgía de inversión y corrupción sin más objetivo que “llevárselo de los bancos y cajas” abocando al País a la peor crisis financiera jamás conocida, en versión oficial, es de los americanos y su crisis, ahora, por arte de birlibirloque, la solución, la esperanza, surge de que allí han elegido un presidente negro, presuntamente de izquierdas, que ni es negro… ni de esa izquierda, tal como aquí se entiende, ¡si se entiende algo!
El discurso oficial me pasma, debe ser porque soy un ácrata en política que al único político a quien admiro es al Presidente Suizo porque jamás he sabido ni su nombre ni siquiera de su físico, ni menos si cree o piensa en algo. No me gustan los o las líderes, en todos y cada uno de sus discursos programáticos, por lo demás bastante sencillos, solo entreveo fórmulas para alcanzar el Poder, que en ningún caso va más allá que otorgar, siempre a un reducido grupo de adictos, el dominio de unos pocos sobre la mayoría, el Poder y Dinero.
Ese señor, negro, medio negro, o de cerebro totalmente “americano”, ni tiene nada que ver con la situación española, o solo, en lo que la agravó su País afectando al nuestro por su cadena de quiebras (que poco más o menos puede compensarse por los capitales americanos perdidos en el crack local), no arreglará absolutamente nada de la cadena de desastres que el crack de la Burbuja Inmobiliario Financiera ha iniciado en nuestro País, por el momento paliado por la masiva inyección de € y el aguante europeo. Pero los hábiles demagogos de la Izquierda Española, los forrados por su posición en el Poder, si antes encontraron el referente a sus males, producto de reales fechorías, ahora pretenden jugar con si se desmonta Guantánamo o se retiran del Irak.
Yo que conocí un Guantánamo en la Modelo de los 80, o peor, ver www.lagrancorrupcion.com, y que Irak me queda lejos, mucho más que las diarias repercusiones que la situación en España afecta mi pequeño y a ras de suelo entorno, con amigos que quiebran, íntimos en el paro, sueldos y pensiones que crecen un 2.40 y la “vida” mucho más, y con un turbio futuro por delante, no veo que puede hacer Obama. No creo que acabe con la voracidad de nuestras clases dirigentes, ni menos transformar la Justicia en algo parecido a Justicia, ni borrar de la capa de la tierra el Oligopolio Financiero Español… por muchas tropas que retire de Irak ni Guantánamos que desmonte… más allá de alimentar la demagogia…
Publica un comentari a l'entrada