Fora de temps. Lurdes Nieto

Vaig dir que faria una crítica del llibre “Fora de temps”, escrit per la meva germana, un cop l’hagués tornat a llegir. No és senzill. En primer lloc perquè no estic acostumat a fer crítiques de llibres i en segon lloc perquè no és fàcil fer-ho de la primera novel·la de la teva germana, però ho intentaré. Crec que una cosa en la que no m’equivoco és que és una novel·la fàcil de llegir i de seguir, es fa amena i manté l’interès per la història fins al final. En segon lloc la novel·la està ben estructurada, tenint en compte que s’hi creuen fragments d’històries de diferents èpoques, la diferent tipografia que s’usa al llibre també hi ajuda. I en tercer lloc és una novel·la ben documentada i rigorosa. Aprofundint una mica més diré que aquesta és una història de gent que ha perdut coses però que no és perdedora. Tots els protagonistes del llibre acaben compartint grans moments de soledat, pèrdues importants (són vençuts a la guerra, han perdut la memòria, han perdut la llibertat, han tingut grans desenganys), però en canvi no plantegen la seva vida com un fracàs. És una història de persones anònimes, que saben encarar les dificultats, que saben trobar sempre una porta oberta. No són ni triomfadors ni fracassats, sinó persones que han de conviure amb problemes, amb situacions difícils i que saben trobar en els petits detalls i en les casualitats la intensitat de la vida. I això li passa a l’escriptor en crisi, a la dona gran de la residència, a la interna del manicomi o a qui torna de l’exili. Com diu una protagonista fins i tot “hi ha una certa bellesa en la desesperança”. I el més important no acaba sent l’argument, sinó allò que ens acompanya. La Lurdes Nieto quan presentava l’altre dia la novel·la a la Casa del Llibre va dir que aquesta història no té cap element autobiogràfic però en canvi té molt d’ella mateixa. És cert i us asseguro que val la pena que ho descobriu. Una part d’aquesta manera d’entendre la seva novel·la es troba ja en la dedicatòria del llibre. No podia ser d’una altra manera, aquesta primera novel·la està dedicada al meu pare que aviat farà deu anys que va morir. La dedicatòria diu “Al meu pare, que em va ensenyar la bellesa de les coses senzilles”.Possiblement la gràcia d’aquesta novel·la està aquí, res del que passa acaba sent més important que aquells petits detalls que et fan decantar la vida. Petites casualitats que si estem atents ens acaben marcant la vida i ens ajuden a superar totes les dificultats. Si us animeu a llegir el llibre us recordo les seves dades “Fora de temps”, Lurdes Nieto, Edicions Saragossa, 18 euros. El podeu trobar a la Casa del Llibre o com no a l’Etcètera, la llibreria del carrer Llull (si no la coneixeu pot ser una bona ocasió perquè us hi acosteu). I si no us va bé i us és més senzill veure’m m’ho podeu dir i us el portaré.