dijous, 11 de desembre de 2008

Projecte de vida independent

L'altre dia vaig tenir l'oportunitat de parlar una bona estona amb el company Antonio Centeno. És una persona que ha treballat molt el tema dels projectes d'independència enfront de l'assistència en els casos de diversitat funcional, com ell sempre esmenta o en general de les discapacitats. El seu plantejament és que el que cal que facin les administracions és dotar a la persona dels recursos perquè pugui administrar el seu projecte vital independent i lliure. És a dir no és l'administració qui diu quins serveis té cada persona (servei, horaris, dies ...) sinó que és la persona la que administra uns recursos públics, sol o amb ajuda de persones amb la seva mateixa condició, per tal de poder tirar endavant els seus interessos. Ningú millor que el propi usuari per tal d'establir les seves necessitats. En aquest sentit s'està duent a terme un projecte pilot a l'Ajuntament en aquest sentit. Es tracta d'un assistent personal gestionat directament per l'usuari. Al marge de les dificultats objectives d'universalitzar aquest projecte, la conversa amb l'Antonio em va fer reflexionar sobre la necessitat de replantejar les polítiques adreçades a les persones amb discapacitat o amb diversitat funcional. La Llei de la Dependència ha estat una millora significativa en la vida de les persones que necessiten ser usuàries de serveis de suport. Hi ha gent però que ens obliga a anar més enllà i a pensar en clau diferent. No es tracta tan sols de disposar de serveis per garantir una certa "normalitat" sinó que l'objectiu és garantir que cada persona pugui desenvolupar el seu projecte vital independent. És cert que encara ara es mesuren les aportacions de cada persona en funció de la seva productivitat laboral. L'esquerra ha de canviar també en aquest sentit. Cal fer compatible el projecte vital personal i la cohesió social. No sé si he sabut transmetre prou clarament algunes de les idees que em va suggerir la conversa amb l'Antonio, però crec que és un tema molt suggerent des del punt de vista del debat. En aquest sentit reitero a l’Antonio Centeno que s’animi a fer un blog i sinó a través del facebook sí que podreu trobar alguns articles d’ell.

2 comentaris:

boja per la Katherine ha dit...

Els qui hem tingut la sort de compartir converses i debats amb l'Antonio hem d'agrair que ens faci adonar-nos que les persones amb diversitat funcional tenen les mateixes necessitats que nosaltres, simplement viure plenament la seva vida i poder decidir com vol que sigui aquesta, i no deixar que sigui l'Administració qui decideixi per ells com tampoc els qui no tenim una disminució volem que aquesta faci per nosaltres...

Antonio Centeno ha dit...

pffff....la conversa amb el Pere m'ha acabat de decidir a encetar un blog...encara no tinc clar de què parlaré, així que començo amb un article antic (2007) que introdueix algunes idees de les que ha comentat el Pere, i explica una mica com vaig arribar-hi...

http://antoniocenteno.blogspot.com/