Com valorarem finançament?

Diuen que estem a poques hores d’arribar a la presentació de l’acord de finançament entre l’Estat i les Comunitats Autònomes. Per l’expressió que he vist d’alguns socialistes catalans, l’acord sembla real i imminent. Ara em ve però un problema. Com sabrem si és un bon acord? És evident que jo no tinc ni idea de finançament, amb prou feines sóc capaç d’entendre els meus propis comptes. La valoració per tant de l’acord l’hauré de fer a partir del criteri d’autoritat, és a dir en funció de les opinions de la gent que confiï. Com que a més a Catalunya no em sembla que tinguem organismes autònoms que puguin fer una lectura relativament objectiva, hauré de tirar directament mà dels partits polítics. I aquí és on crec que podem tenir la trampa. Si l’acord té el suport de PSC, CIU, PP, ERC, ICV-EUiA i Ciutadans simplement al·lucinaré i creuré que estic somniant o que hi ha alguna cosa que se m’escapa (és com quan la presidenta de la comunitat de Madrid ha dit que estava d’acord que comences a tremolar). Si l’acord té el suport del tripartit i de CIU llavors sí que tindrem la sensació que les coses han anat bé. I si l’acord té el suport sols del PSC conclourem que ens han tornat a prendre el pèl. Però què passarà si es produeix un altre dels escenaris possibles i molt probables?

Escenari 1. L’acord té el suport del PSC i ICV. La primera lectura és que l’acord és dolent, el PSC és una sucursal del PSOE i ICV és la marca blanca del PSC com sempre. La segona lectura seria que aquest és el millor acord possible i que la resta de partits estan més pendents de l’estratègia que del finançament.

Escenari 2, L’acord té el suport del tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA) i el desacord de CIU. Doble lectura segons qui ho miri. Una primera opció és que el tripartit és sòlid i CIU sols es preocupa per rebentar l’acord i desgastar al govern, prefereixen fer mal que construir. La segona opció és que CIU manté les arrels de la catalanitat i que ERC s’ha venut per un plat de llenties i per seguir al govern.

Escenari 3. L’acord té el suport de PSC, ICV-EUiA i CIU i el desacord d’ERC. També una doble lectura. Per una banda dir que l’acord és central i bo i que ERC vol marcar perfil radical independentista i que s’ha d’entendre la seva postura més en clau interna. Segona lectura, es demostra que sols hi ha un partit que pot lluitar per assolir millors nivells d’autogovern i que la resta són uns pactistes.

Segur que hi ha més escenaris possibles, però en el fons em preocuparà molt que la interpretació del possible acord que està a punt de donar-se a conèixer es faci tan sols en clau de partits i no en clau de finançament per Catalunya.