Posa't la gorra

Aquest dissabte vaig anar a la festa “posa’t la gorra” que organitza l’entitat AFANOC per tal de recollir fons econòmics i sensibilitzar a l’opinió pública al voltant del càncer infantil. Aquesta entitat té com un dels seus grans projectes la construcció de la residència dels txuklis que serà un espai on podran ser-hi les famílies mentre tenen a un fill o filla en tractament. Hi vaig anar amb la meva filla, aprofitant que havíem quedat amb amigues seves. A part de la solidaritat i de la festa, va ser una bona oportunitat per parlar amb la meva filla sobre el fet que hi ha nens i nenes que estan malalts i que alguns moriran de la seva malaltia. Ens costa afrontar el dolor, però sobretot creem murs per tal de protegir a la infància de trobar-se amb això, I és un error. Crec que va ser positiu que la meva filla a part de disfrutar molt amb les seves amigues, amb l’actuació del mag Lari o amb els regals que es donaven, tingués clar que a la vida hi ha problemes, i alguns molt greus, però sobretot que la vida també hi ha gent disposada a treballar per solucionar-los, com la gent de l’AFANOC. Fa poc també la meva filla va entrar per primer cop a veure una persona morta al tanatori. No sé si és el més adequat als vuit anys. La meva filla és feliç, extravertida, sociable i vital però també ha de saber entendre, amb sensibilitat i moderació però amb claredat, que no tothom té la seva sort. Com podem educar el contacte amb el dolor, amb la malaltia entre la infància? No ho sé del tot, però segur que no aixecant murs per aïllar-los del tot i fer veure que això és un món màgic i irreal.