Balanç

Ara fa just un any vaig escriure un article molt agosarat al meu blog, no es tractava de fer cap reflexió política dura, ni de ficar-me amb ningú. Expressava públicament, entre d’altres coses, 10 reptes personals pel 2008. Un d’aquests reptes era que m’aprimaria 16 kg, i els que m’heu vist darrerament podeu acreditar que m’he quedat lluny. Un altre repte era tenir la taula del meu despatx, però la final al Districte s’han decidit a ampliar-me el despatx i la taula. També és veritat que altres reptes com el de jugar amb la meva filla o anar a veure música en directe han tingut un millor resultat. La veritat és que no em puc queixar d’aquest any que s’acaba. Com a elements més negatius la mort durant aquest any per malaltia de dos amics, joves, massa joves i bones persones, el Marc i el Lorenzo. També un ensurt de salut a la família que ara ja està ben encarat. I finalment, tot i que a molta distància, la impotència de veure que aquí i a tot arreu algunes persones mediocres ocupen càrrecs significatius i que la gent que té la responsabilitat de resoldre-ho no hi fa res.. Però la cistella de les coses positives ha estat molt més gran. M’ho he passat molt bé, he fet algunes gresques memorables, he gaudit molt de cinema, música i literatura. M’ha anat bé amb la parella. La meva filla està pletòrica i feliç. I he mantingut la meva vida social real i virtual al màxim. La real ha significat sortir força, fer alguns viatges, uns quants sopars i cerveses i recuperar velles amistats, per exemple. També he explotat la meva vida social virtual. He mantingut el blog actiu i m’he endinsat en el fascinant forat negre del Facebook. Ha estat una nova manera de seguir rebent carinyo. He retrobat a molta gent, però m’ha fet especial il·lusió retrobar a alumnes meus de Gravi. És molt curiós tenir notícies de la gent que vas ser profe ara fa 10 o 12 anys per exemple. Saber com els hi ha anat i en general rebre records d’aquella època. La veritat és que la majoria m’han enviat missatges molt personals que m’han agradat molt. Segueixo pensant, cada dia, que la passió dóna resultat. Em vaig prendre la feina de mestre amb passió i crec que he deixat certa petjada i hi ha gent que m’ho agraeix. Em prenc les relacions personals amb passió i segueix havent-hi molta gent que m’ho agraeix. Em prenc la vida molt seriosament per tal de divertir-me, i no em puc queixar. Perdoneu-me que avui hagi escrit una cosa tan personal, però el cap d’any em dóna per aquestes coses. Feliç 2009 a totes i tots i espero compartir-lo.