HG 2009

El 2009 representarà pel Districte d’Horta-Guinardó, llevat de sorpreses, un repte important en dos aspectes centrals de la política municipal: planejament i grans obres. També serà l’any en que veurem com la masia de Can Fargas s’obre al públic o es desencalla d’una vegada la UA3 del Mercat del Guinardó, entre moltes altres coses. En aquest article parlaré dels reptes de planejament i en un proper abordaré el tema de les grans obres.

En relació al planejament el Districte d’Horta-Guinardó està afrontant alguns dels grans reptes que tenia plantejats des de fa molts anys. No és senzill. Planificar significa posa damunt de la taula aspectes que afecten a la vida i a les propietats de les persones. Tot el planejament derivat de la Vall d’Hebron o la Clota representen un gran repte de futur. Estem dissenyant la ciutat, estem optant per models urbanístics i estem parlant d’usos del sòl. La complexitat arribarà aquest any al seu màxim exponent en els processos de planejament del Carmel i Tres Turons. En el cas del Carmel ara estem en ple procés de valoració de les al·legacions presentades. Caldrà ser molt curós en el treball, caldrà aplicar tècniques de microcirurgia per tal d’aplicar els objectius d’aquest planejament amb el mínim cost possible (i ara no parlo de cost econòmic). En el cas de Tres Turons cal desenvolupar ja l’aprovació inicial que ha de permetre preservar la zona central del Parc sense habitatges i reorganitzar les vores per tal de permetre que tothom es pugui reallotjar a l’entorn del Parc. Hi ha qui planteja que la proposta de planejament suposa fer fora gent de casa seva per tenir un Parc. La realitat és una altra (si tenim en compte l’actual planejament), la ciutat renuncia a una part important del Parc perquè tothom sigui reallotjat en el seu entorn. I a més el procés ha de servir per recuperar el Turó de la Rovira i la seva gran riquesa històrica. És cert que no és fàcil per a la majoria de la gent haver de canviar de casa, però també és cert que el futur de la ciutat necessita d’un espai com el dels Tres Turons com a espai verd i no com a zona mixta d’habitatges i verd. Fer aquests dos planejaments amb serietat, transparència i visió de futur no és senzill. La política avui dia necessita de resultats massa immediats i aquests processos tenen un alt desgast, però són necessaris. En aquest cas però crec que a més de la voluntat de l’equip de govern (PSC i ICV-EUiA) podrem sumar el suport d’ERC que ja ha manifestat reiteradament la seva postura a l’entorn d’aquests projectes. En aquest cas serà fonamental entendre’ns molt sincerament. D’aquí a uns anys crec que la majoria de la gent entendrà que a vegades val la pena fer projectes que poden representar un canvi en la vida d’algunes persones però que aquest canvi acaba beneficiant a la col·lectivitat. I a el que caldrà és garantir en tots els casos de planejament pendents les millors condicions de reallotjament i que en cap cas suposin una llosa per a ningú.