Reelecció Joan Saura

Joan Saura ha estat escollit president d’ICV, fins aquí cap sorpresa. Era candidat únic i per tant això no era noticia. Potser hi havia gent esperant que el percentatge de vot donés la campanada, però no ha estat així. Joan Saura ha guanyat amb un 84% dels vots, un percentatge que si bé és cert que és sensiblement inferior al de fa quatre anys, no representa cap cop pel seu lideratge, i me n’alegro. Crec que no té sentit fer primàries quan tan sols hi ha un candidat. Jo vull tenir el dret a triar president, no a jutjar a ningú. Quan sols hi ha un candidat, amb unes condicions que a ICV permetrien perfectament una candidatura alternativa, crec que portar-ho a votació és d’una gran perillositat. La democràcia interna és que jo m’hagués pogut presentar o hagués pogut proposar a algú, que he fet esmenes pròpies, que n’he recolzat d’altres, que he signat el manifest sobiranista i que tot i així segueixo sentint-me plenament dins del projecte. I aquest és el primer argument pel qual he votat a Joan Saura, perquè no hi havia ningú més i a mi no m’agraden els vots simbòlics o de pataleta. En segon lloc he votat a Joan Saura perquè crec que la renovació d’estratègia i persones que necessita ICV l’ha d’encapçalar ell mateix. Joan Saura ha aconseguit posar a ICV en l’espai de l’ecosocialisme i en el govern. Cal recordar a vegades on estàvem quan Saura va agafar el lideratge d’ICV, amb tots els analistes assegurant la dissolució d’ICV dins del PSC. També és cert, i ho he dit amb claredat més d’un cop, que Joan Saura ha comès errors importants en els darrers temps i que la direcció d’ICV necessita una sacsejada, però una sacsejada que sigui alhora potent i serena. A ningú se li escapa que ICV necessita una profunda aposta de futur. El cap de setmana hem de parlar a l’Assemblea Nacional de cap a on volem que vagi ICV i més endavant haurem de tornar a parlar de qui ho da liderar. El meu candidat és clar qui és.