dilluns, 17 de novembre de 2008

Reelecció Joan Saura

Joan Saura ha estat escollit president d’ICV, fins aquí cap sorpresa. Era candidat únic i per tant això no era noticia. Potser hi havia gent esperant que el percentatge de vot donés la campanada, però no ha estat així. Joan Saura ha guanyat amb un 84% dels vots, un percentatge que si bé és cert que és sensiblement inferior al de fa quatre anys, no representa cap cop pel seu lideratge, i me n’alegro. Crec que no té sentit fer primàries quan tan sols hi ha un candidat. Jo vull tenir el dret a triar president, no a jutjar a ningú. Quan sols hi ha un candidat, amb unes condicions que a ICV permetrien perfectament una candidatura alternativa, crec que portar-ho a votació és d’una gran perillositat. La democràcia interna és que jo m’hagués pogut presentar o hagués pogut proposar a algú, que he fet esmenes pròpies, que n’he recolzat d’altres, que he signat el manifest sobiranista i que tot i així segueixo sentint-me plenament dins del projecte. I aquest és el primer argument pel qual he votat a Joan Saura, perquè no hi havia ningú més i a mi no m’agraden els vots simbòlics o de pataleta. En segon lloc he votat a Joan Saura perquè crec que la renovació d’estratègia i persones que necessita ICV l’ha d’encapçalar ell mateix. Joan Saura ha aconseguit posar a ICV en l’espai de l’ecosocialisme i en el govern. Cal recordar a vegades on estàvem quan Saura va agafar el lideratge d’ICV, amb tots els analistes assegurant la dissolució d’ICV dins del PSC. També és cert, i ho he dit amb claredat més d’un cop, que Joan Saura ha comès errors importants en els darrers temps i que la direcció d’ICV necessita una sacsejada, però una sacsejada que sigui alhora potent i serena. A ningú se li escapa que ICV necessita una profunda aposta de futur. El cap de setmana hem de parlar a l’Assemblea Nacional de cap a on volem que vagi ICV i més endavant haurem de tornar a parlar de qui ho da liderar. El meu candidat és clar qui és.

4 comentaris:

Marc ha dit...

Pere,
estic absolutament d'acord amb tu.
de fet, al meu blog ja vaig fer un article parlant de l'Assemblea i de la gran desgràcia que seria jugar a tirar pilotes fora. Només cal veure com n'estàn de desencaixats a IU que no troben la manera de substituir Llamazares.

Libertad Martínez ha dit...

Pere, desde IU y viendo las cosas que hacemos, me ha gustado mucho tu post, me parece una buena forma de hablar de democracia interna.
En IU, no hemos podido encontrar el acuerdo en la asamblea, esperamos poder hacerlo dentro de un mes. El problema real será si, una vez elegido al que sea Coordinador, vamos a acatarlo todos, o empezaremos a pegarle desde el mismo minuto.
Un fuerte abrazo de una catalana, en Madrid.

Pere Nieto ha dit...

Libertad,
Crec que de cara a l'Assemblea d'ICV estem aconseguint una cosa difícil iimportant. Poder parlar, debatre i plantejar coses sense haver de caure en blocs tancats. De fet demà o dijous posaré un nou article sobre això. Ja et diré com va l'assemblea d'ICV i espero que realment IU trobi el seu camí. És necessari.

Libertad Martínez ha dit...

En primer lugar, disculpa que te conteste en castellano, pero te reconozco que llevo años sin escribir en catalán y tendría muchas faltas.
Pero al grano. Me alegra mucho saber que habéis encontrado espacios para el debate, en IU no se han dado muchos antes de la IX Asamblea, pero curiosamente se están dando ahora paso importantes, por lo menos en los cuadros medios.
Os deseo lo mejor, IU es necesaria e IC también. UN abrazo y por fa sigue contando como vais.