Què falla a l'esquerra?

L’altre dia el Víctor Albert plantejava en el seu blog la seva reflexió al voltant de en què ha fallat l’esquerra per no aconseguir mobilitzar a la seva gent. El tema a més d’interessant és d’una gran complexitat i com ja sabeu no tinc el costum de fer reflexions profundes sobre la política i menys sobre temes que se m’escapen, però sí que avui hi he pensat una mica en aquest tema. Tota l’esquerra hi té una gran responsabilitat. No és senzill en aquests moments oferir alternatives des de l’esquerra amb projectes cohesionats i forts. Però a més hi ha una part significativa de l’esquerra que a vegades sembla decidida a allunyar-s’hi. El president Zapatero finalment ha aconseguit anar a la cimera de Washington, em sembla bé, però en canvi em costa entendre les seves reflexions. Valora positivament la cimera per diferents motius, però els primers motius que ha citat per valorar positivament aquesta trobada és que el sistema econòmic surt amb més ordre i amb més seguretat. Després ha parlat de millorar la justícia i altres aspectes en la mateixa línia, però crec que un dirigent ha de saber prioritzar. Realment és d’esquerres dir que la feina dels principals dirigents mundials és posar ordre i donar seguretat a l’actual sistema? Darrera d’aquesta afirmació hi ha l’acceptació d’un sistema injust, insostenible i cruel. Un sistema que creix desmesuradament aportant beneficis a uns pocs durant llargues temporades i que en canvi necessita de l’intervencionisme i del suport oficial per sortir-se’n de les crisis. Hi ha gent que planteja que corregint anirem bé. Hem passat uns quants anys en que la immensa majoria d ela població ha viscut molt bé, ha tingut un ritme de vida alt i s’ha pogut endeutar tant com ha volgut. Aquest miratge jo no el vull repetir. Parlo del president Zapatero òbviament perquè és la persona amb més responsabilitat política a l’estat en aquests moments, però no vull fer tan sols una crítica al PSC. No hem sabut construir un discurs coherent i atractiu durant l’època de bonança sobre la necessitat d’un canvi de model econòmic. No hem sabut fer-ho i no és senzill escoltar-ho amb les butxaques plenes, no siguem ingenus. És per això que els darrers moviments massius de resposta ciutadana de l’esquerra s’havien donat en el camp del pacifisme amb les massives mobilitzacions en contra de les guerres. No sé en tot el que hem fallat, però estic segur que sortir de la darrera Cimera felicitant-se per posar ordre i seguretat al sistema no és una bona manera d’aconseguir una esquerra mobilitzada i transformadora. Espero que en parlem a la Assemblea Nacional d’aquest cap de setmana d’ICV, perquè possiblement també som responsables d’aquesta desmobilització.