Recels sobiranistes a ICV

Tinc la sensació que a ICV existeix un excés de recel nacionalista i és per això que he signat el manifest sobiranista. Ja ho he dit en algun anterior article però em sembla que el posicionament del document presentat a l’Assemblea Nacional és en general força encertat pel que fa a aquesta temàtica. No és el text que jo personalment proposaria però crec que respon al que pensa la majoria de la gent d’ICV i en general és prou agosarat. El que jo reivindico es podria aglutinar en dos gran eixos. Primer: cal fer-ho visible. Cal que de tant en tant el discurs sobiranista d’ICV aparegui en públic i que aparegui nítidament, sense barrejar-ho enmig de molts altres temes. A ICV dóna la sensació que sempre hem de matisar massa en aquest àmbit. No podem parlar de sobiranisme o nacionalisme, immediatament hi hem d’afegir solidari, federal, no excloent ... en canvi quan parlem de sindicalisme o ecologisme no cal posar-hi adjectius. És obvi que jo no comparteixo els criteris nacionalistes de CIU, PNB, PSOE o PP, però no cal que cada vegada ho recordi, igual que no cal que especifiqui amb quins sectors del sindicalisme o l’ecologisme jo em sento còmode. Per tant la primera idea és parlar i fer-ho sense complexes, jo crec que la gent ens entendrà perquè precisament molta gent progressista té ganes de trobar un espai entre el “café para todos” i la sola opció de la independència. El segon element que crec que serà fonamental és decidir què farem si el Tribunal Constitucional ens retalla greument l’Estatut. Jo ho tinc clar, caldrà sortir al carrer. Igual que sortim per molts altres temes que considerem fonamentals. Caldrà plantejar-se quines són les millors mobilitzacions i amb qui podem coincidir reivindicant el que nosaltres pensem, però caldrà fer-ho. Igualment sense complexes. Haurem de ser responsables però alhora haurem de reaccionar amb valentia. No fer-ho seria un mal favor que li faríem al país. Els drets nacionals i un finançament el més just possible han de ser elements de mobilització importants per a ICV si no ens respecten l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya. I no cal esperar a veure qui surt al carrer, amb els nostres posicionaments però haurem de ser-hi des del primer moment.