dimecres, 5 de novembre de 2008

Óssos i territori

La polèmica a l’entorn de la presència d’óssos al Pirineu ha fet reobri el plantejament que des de la “capital” no podem organitzar el territori i decidir allò que afecta a la resta de comarques. És evident que hi ha una tendència de la gent de Barcelona a voler els Pirineus com a espai bucòlic de muntanya, l’Empordà com a platja ben cuidada i el camp de Tarragona com a espai d’activitats perilloses o molestes, però també és cert que no es pot plantejar que cada comarca decideixi el seu futur sense tenir en compte la globalitat del territori. Catalunya, com a país, ha de plantejar-se quin model territorial vol i lògicament quins són els costos d’aquest model. Per això tot i ser un barcelonauta total i fins i tot considerant-me de Can Fanga no vull acceptar el criteri que perquè opinem sobre els Pirineus siguem colonitzadors o centralistes. Només faltaria, tenim tant dret a parlar dels Pirineus com tota la gent del país igual que els habitants de Sort, Cadaqués o Constantí poden parlar de les comarques barcelonines i de l’àrea metropolitana. No vull caure en romanticismes, però que per Catalunya és bo reintroduir l’ós i és obvi que això no tindria sentit fer-ho en el Parc del Guinardó com apuntava Màrius Serra l’altre dia a La Vanguardia. Respecte al territori tant com calgui però també respecte a qui planteja propostes per tot el territori. Jo no en sé d’ecologia, de biologia ni molt menys d’óssos, però darrera d’aquest programa hi ha persones i entitats que mereixen un gran respecte i que no han fet el programa pensant en la visió romàntica d’uns barcelonins que pugen un cap de setmana a l’any als Pirineus.

3 comentaris:

Jose R. ha dit...

Ya me metí a discutirlo en un post anterior en mi blog:

http://www.joserodriguez.info/bloc/?p=846

Es obvio que el debate de lo que se haga en el Pirineo lo vamos a tener que hacer todos, hay unas competencias territoriales pero otras son de interés general. Pero además los intereses particulares de cada territorio también tienen que estar argumentados y en este caso pesa más la demagogia y la irracionalidad que otra cosa.

Pere Nieto ha dit...

Ja vaig llegir el teu post, era realment interessant i ampli. Avui volia sols defensar el dret a parlar tots sobre tot. Gràcies

Marc ha dit...

això em recorda el cas d'uns amics de l'Empordà queixant-se de que els seus fills no tenien dret a un habitatge de lloguer protegit per joves a Barcelona. Segons ells, era injust que els barcelonins hi tinguéssin preferència abans que ells. Al final els vaig fer entendre que anaven bastant errats...
Em recorda també la reacció dels companys d'ICV de les Terres de l'Ebre amb la història dels trasvassaments i el Conseller Baltasar...
Tots som catalans, però el ben cert és que no ens acabem d'entendre tots plegats...