Óssos i territori

La polèmica a l’entorn de la presència d’óssos al Pirineu ha fet reobri el plantejament que des de la “capital” no podem organitzar el territori i decidir allò que afecta a la resta de comarques. És evident que hi ha una tendència de la gent de Barcelona a voler els Pirineus com a espai bucòlic de muntanya, l’Empordà com a platja ben cuidada i el camp de Tarragona com a espai d’activitats perilloses o molestes, però també és cert que no es pot plantejar que cada comarca decideixi el seu futur sense tenir en compte la globalitat del territori. Catalunya, com a país, ha de plantejar-se quin model territorial vol i lògicament quins són els costos d’aquest model. Per això tot i ser un barcelonauta total i fins i tot considerant-me de Can Fanga no vull acceptar el criteri que perquè opinem sobre els Pirineus siguem colonitzadors o centralistes. Només faltaria, tenim tant dret a parlar dels Pirineus com tota la gent del país igual que els habitants de Sort, Cadaqués o Constantí poden parlar de les comarques barcelonines i de l’àrea metropolitana. No vull caure en romanticismes, però que per Catalunya és bo reintroduir l’ós i és obvi que això no tindria sentit fer-ho en el Parc del Guinardó com apuntava Màrius Serra l’altre dia a La Vanguardia. Respecte al territori tant com calgui però també respecte a qui planteja propostes per tot el territori. Jo no en sé d’ecologia, de biologia ni molt menys d’óssos, però darrera d’aquest programa hi ha persones i entitats que mereixen un gran respecte i que no han fet el programa pensant en la visió romàntica d’uns barcelonins que pugen un cap de setmana a l’any als Pirineus.